Xavier Fina

Xavier Fina

Tamudo i Marañón: dos golejadors i un destí

La notícia de la setmana podria ser l'eficiència amb què l'Espanyol ha tancat la llista d'altes i baixes. O el trist retorn de Verdú. També un Ciutat de Barcelona que ens ha fet enyorar aquelles...

Una setmana per completar la millor pretemporada

La pretemporada és aquella època en què els jugadors llueixen morenor i encara no identifiques els nous fitxatges. En què segueixes amb relativa indiferència un partit del teu equip perquè el que toca és...

La desafecció futbolística

Molt sovint el llenguatge del futbol s'utilitza per descriure la realitat. Segur que jo també ho faig, però em sembla empobridor. En canvi, cada cop és més pertinent aprofitar alguns dels conceptes que...

image-alt

Els pobres també tenim il·lusió

Tant des d'una perspectiva general com des de la mirada d'un perico, costa trobar motius per il·lusionar-se per aquesta Lliga que comença. En el judici moral de la corrupció i de les bombolles de tot tipus...

Dani Jarque: més enllà del sentiment

Com cada 8 d'agost des d'aquell fatídic del 2009, hem tornat a recordar el nostre mite. Ofrenes florals a la porta 21, missatges a les xarxes socials i recordatoris als mitjans de comunicació (a l'espera...

El meu homenatge a Ramallets

Els aficionats al futbol es divideixen en dos grans grups: els que miren partits, posem per cas, de la lliga francesa i els que només mirem els del nostre equip. Els primers se saben tots els noms dels...

Els rumors: il·lusions i pors de cada estiu

Una de les imperfeccions del món és que la temporada de futbol duri nou mesos. No hi ha res més absurd que un partit amistós. Absurd per als qui vivim el futbol com una passió lligada a uns colors i no com...

Quan teníem capitans

Jo sóc de l'època en què al pati de l'escola era capità qui jugava millor. I al costat de l'honor del títol, hi havia la possibilitat de triar els companys d'equip. Els dos capitans es jugaven a parells o...

La insuportable solidesa del futbol

En el seu últim llibre, Antonio Muñoz Molina - Todo lo que era sólido - descriu de forma brillant i mordaç els anys, ben recents, en els quals tots érem rics. Polítics ridículs inaugurant carreteres sense...

Espanya, Catalunya i l'Espanyol

Si se m'obliga a dir quina és la meva pàtria i no s'hi val allò de la infància o de la humanitat, acabaré confessant que Catalunya. Però sóc el que els nacionalistes diuen que no es pot ser: no...

image-alt

L'optimisme de la voluntat

L'Espanyol em desanima. Fa setmanes que no trobo motius per il·lusionar-me amb res que tingui relació amb el club. Sé que la situació econòmica és d'alerta màxima i que correm el perill que Hisenda o la...

Vull veure un Espanyol-Girona a Primera

S'ha tornat difícil, però confio i desitjo que dissabte ja serem tres, que el Girona guanyarà el partit més importat de la seva història i la pròxima temporada viurà el somni. Estaré content per moltes...

Vuit reflexions sobre l'adéu de Joan Verdú

"Quan m'aprenc el nom d'un futbolista de l'Espanyol, marxa". Això em deia ahir la persona que conec a qui menys li interessa el futbol: la meva dona. Un amor sense passió. Ens hem estimat, Joan; però no ho...

Renovació d'Aguirre: entre la normalitat i la recança

A vegades se'm critica que en aquest espai de resistència perica hi té massa presència el Barça. Potser és cert, però en la major part dels casos la intenció no és tant criticar el rival com assenyalar...

Dilluns, tots amb Dani Jarque

Al'agost farà quatre anys que ens va deixar Dani Jarque i finalment arriba el partit d'homenatge. No vull gastar més de tres ratlles del meu espai a criticar el retard, la paradoxal precipitació (després de...

De la crispació a la violència

Els pericos tenim raó. Aquest és un país que en l'àmbit futbolístic -i en d'altres- no porta bé la dissidència. Però contra això hem de lluitar amb ironia i seducció. Ironia per mostrar les vergonyes de...

No estic nerviós, per tant, guanyarem

Tot i que sembla que ningú ho recordi, avui hi ha derbi. És un fet força excepcional: només es dóna un cop per temporada (el del Camp Nou no té prou passió per merèixer el qualificatiu). No obstant això,...

Tres esborranys i un passadís

El derbi més trist. Finalment el meu amic Joan ha tingut raó: ha arribat l'últim derbi. La propera temporada el jugarem al Miniestadi i les esperances de tornar a Primera són mínimes. La derrota a la...

El dia que el futbol em va fer plorar

Setmana d'efemèrides periques. Com a bons catalans, més de derrotes que de victòries. Dilluns, set anys de l'agònic gol de Coro. Dijous, sis de la cruel, i tanmateix dolça, derrota de Glasgow. Però la gran...

L'alegria de regalar una Lliga al Barça

Sóc conscient que alguns pericos no estaran d'acord amb mi. I els entenc molt bé. El nostre gran rival és el Barça, a la majoria de nosaltres ens agrada que els blaugranes perdin sempre: per fer broma amb...

Una cosa és guanyar i una altra tenir valors

Aquest no és un article oportunista tot i que pot semblar-ho. No faig referència a res que hagi succeït aquesta setmana. Tampoc és la meva intenció -tot i que sobre això sí que en tinc alguna temptació-...

Crònica inacabada d'una gran setmana

Que ningú es pensi el que no és: tot i que confesso que les llàgrimes dels rics no em commouen, les derrotes alienes mai em provoquen alegria. En tot cas, una sensació d'alleujament per tot el que, gràcies...

Daniel Solsona, ídol de la meva infància

Hi ha poques coses a la vida que et permetin passar en tan poc temps de l'eufòria a la depressió com l'esport. Dissabte ho vam viure amb la màxima intensitat, amb un final més de bàsquet que de futbol: en...

Propera estació: Europa

Javier Aguirre ja ha complert amb l'encàrrec que tenia: aquest any, novament i per a disgust d'alguns a qui estic molt agraït, ens hem tornat a salvar. No m'agrada quan la gent diu allò de "Jo ja ho deia",...

image-alt

Sergio García: una disculpa i un prec

Confesso que el teu fitxatge no em va fer cap il·lusió. En el camp mai m'havies acabat de fer el pes. Et trobava el típic jugador poc compromès amb l'equip i amb el club: preocupat només pel lluïment...

La renovació d'Aguirre: la paradoxa de l'evidència

Confio que ningú sospiti de mi pel fet de continuar escrivint aquests articles en català. Ja sé que això trenca amb el model presentat amb sàvies paraules pel senyor Rosell. Però una mica de dissidència...

José Corbacho i el dret a ser una mica de l'Espanyol

Sovint els culers m'acusen que els meus problemes amb el Barça són conseqüència de l'enveja. S'equivoquen. L'enveja és un sentiment vinculat a allò que no es pot tenir. Recordo sentir enveja quan, de jove,...

Hem de declarar La Curva intransferible

He llegit aquests dies que el millor club del món no té qui l'animi. I que tot buscant voluntaris per a aquesta noble tasca, han parlat i donat tractes de favor a "uns nanos molt macos", tan macos que...

Cent dies de Joan Collet: un bon president

En cent dies no es poden canviar gaires coses, una entitat a prop del col·lapse econòmic no dóna gaire marge de maniobra, un club de futbol és el que és i, sobretot, un president sense accions té un poder...

No és l'efecte Aguirre, és l'efecte 999

Sembla que l'arribada d'Aguirre ha transformat l'equip. A Capdevila ja no li veiem la panxeta, Stuani s'ha convertit en el millor extrem, Simão no es cansa d'ajudar el lateral, Mattioni torna a ser jugador...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 11 | 12 | 13 | ... | 15 | 16 | 17 | Següent >