Xavier Fina

Xavier Fina

De la crispació a la violència

Els pericos tenim raó. Aquest és un país que en l'àmbit futbolístic -i en d'altres- no porta bé la dissidència. Però contra això hem de lluitar amb ironia i seducció. Ironia per mostrar les vergonyes de...

No estic nerviós, per tant, guanyarem

Tot i que sembla que ningú ho recordi, avui hi ha derbi. És un fet força excepcional: només es dóna un cop per temporada (el del Camp Nou no té prou passió per merèixer el qualificatiu). No obstant això,...

Tres esborranys i un passadís

El derbi més trist. Finalment el meu amic Joan ha tingut raó: ha arribat l'últim derbi. La propera temporada el jugarem al Miniestadi i les esperances de tornar a Primera són mínimes. La derrota a la...

El dia que el futbol em va fer plorar

Setmana d'efemèrides periques. Com a bons catalans, més de derrotes que de victòries. Dilluns, set anys de l'agònic gol de Coro. Dijous, sis de la cruel, i tanmateix dolça, derrota de Glasgow. Però la gran...

L'alegria de regalar una Lliga al Barça

Sóc conscient que alguns pericos no estaran d'acord amb mi. I els entenc molt bé. El nostre gran rival és el Barça, a la majoria de nosaltres ens agrada que els blaugranes perdin sempre: per fer broma amb...

Una cosa és guanyar i una altra tenir valors

Aquest no és un article oportunista tot i que pot semblar-ho. No faig referència a res que hagi succeït aquesta setmana. Tampoc és la meva intenció -tot i que sobre això sí que en tinc alguna temptació-...

Crònica inacabada d'una gran setmana

Que ningú es pensi el que no és: tot i que confesso que les llàgrimes dels rics no em commouen, les derrotes alienes mai em provoquen alegria. En tot cas, una sensació d'alleujament per tot el que, gràcies...

Daniel Solsona, ídol de la meva infància

Hi ha poques coses a la vida que et permetin passar en tan poc temps de l'eufòria a la depressió com l'esport. Dissabte ho vam viure amb la màxima intensitat, amb un final més de bàsquet que de futbol: en...

Propera estació: Europa

Javier Aguirre ja ha complert amb l'encàrrec que tenia: aquest any, novament i per a disgust d'alguns a qui estic molt agraït, ens hem tornat a salvar. No m'agrada quan la gent diu allò de "Jo ja ho deia",...

image-alt

Sergio García: una disculpa i un prec

Confesso que el teu fitxatge no em va fer cap il·lusió. En el camp mai m'havies acabat de fer el pes. Et trobava el típic jugador poc compromès amb l'equip i amb el club: preocupat només pel lluïment...

La renovació d'Aguirre: la paradoxa de l'evidència

Confio que ningú sospiti de mi pel fet de continuar escrivint aquests articles en català. Ja sé que això trenca amb el model presentat amb sàvies paraules pel senyor Rosell. Però una mica de dissidència...

José Corbacho i el dret a ser una mica de l'Espanyol

Sovint els culers m'acusen que els meus problemes amb el Barça són conseqüència de l'enveja. S'equivoquen. L'enveja és un sentiment vinculat a allò que no es pot tenir. Recordo sentir enveja quan, de jove,...

Hem de declarar La Curva intransferible

He llegit aquests dies que el millor club del món no té qui l'animi. I que tot buscant voluntaris per a aquesta noble tasca, han parlat i donat tractes de favor a "uns nanos molt macos", tan macos que...

Cent dies de Joan Collet: un bon president

En cent dies no es poden canviar gaires coses, una entitat a prop del col·lapse econòmic no dóna gaire marge de maniobra, un club de futbol és el que és i, sobretot, un president sense accions té un poder...

No és l'efecte Aguirre, és l'efecte 999

Sembla que l'arribada d'Aguirre ha transformat l'equip. A Capdevila ja no li veiem la panxeta, Stuani s'ha convertit en el millor extrem, Simão no es cansa d'ajudar el lateral, Mattioni torna a ser jugador...

Homenatge a Eugenio Trías: gran pensador… i perico

Diumenge l'Espanyol ens va donar una gran alegria. Guanyar 0 a 4 en un estadi com San Mamés no passa cada dia -de fet, en el nostre cas, no ens havia passat mai-. Va ser el que se'n diu una victòria de...

Sobre ser i semblar (un bon porter)

El porter de la meva infància era José Luis Borja. El recordo tranquil, segur i, sobretot, amb aspecte de porter. Tenia la planta i la serenitat dels qui tenen aquesta singular funció. A mi em semblava bon...

image-alt

Una reivindicació de la racionalitat aplicada al futbol

Vázquez Montalbán deia que el futbol era l'únic àmbit en què es permetia no actuar des de la racionalitat. Fa mesos que em pregunto què pensaria dels moments que viu Catalunya, tan dominats per les...

L'esperit de Balic sempre torna

Per a la meva generació de pericos -i per a algunes més- la Copa de l'any del centenari (2000) va ser el primer -i penúltim- títol que vèiem guanyar al nostre equip. Tots -al marge dels colors- recordem...

Aquest vespre tinc un pla ben estrany

Avui m'estreno. Ja sé que no és la primera oportunitat que tinc, però per un motiu o per un altre mai he pogut fer-ho. Per primer cop aniré al camp a veure un partit de Lliga un divendres al vespre. En la...

Del perico orgullós al perico irònic

Moltes de les reaccions culers al meu article de dilluns m'han fet pensar, per absència, en la ironia. La ironia és un mecanisme d'autodefensa i una expressió d'intel·ligència. En general, per tant, una...

image-alt

Doneu-me cinc minuts per explicar què és un derbi

El llibre que em van deixar els Reis era un mal presagi: Dándole pena a la tristeza , l'últim del gran Bryce Echenique, pare de Martín Romaña. Quan el vaig desembolicar es van esvair tots els dubtes:...

Estimats Reis d'Orient

Tothom diu que aquest any no podeu portar tantes coses com altres vegades. Fins i tot vosaltres noteu la crisi. Pel meu regal, però, no heu de patir gens: no costa ni un euro, però a mi em faríeu el nen més...

Mals resultats, pitjors sensacions

La lectura del bon resum de Natalia Arroyo sobre el 2012 perico no admet discussió: un desastre. Però, tot i els mals resultats, hi ha hagut coses pitjors. Perquè és clar que no som pericos per la...

Un Nadal tranquil amb el meu cunyat

Fa un mes estava molt preocupat pensant en Nadal. Tinc un cunyat, com tothom, que sempre està esperant el seu moment per buscar-me les pessigolles. Però les últimes setmanes s'ha quedat sense arguments....

image-alt

El futur esportiu de l'Espanyol en tres terminis

Diumenge. Un pronòstic: perdrem clarament. I fora caretes: la derrota no serà perquè el penúltim juga contra el tercer. Tampoc serà perquè juguem en un dels camps més difícils de la Lliga (on el Reial...

La urgència de guanyar sense oblidar qui som

Wert té nom d'extrem (dret, òbviament) de la lliga austríaca. Un dels possibles fitxatges, tan necessaris per a l'Espanyol, en aquest mercat d'hivern. Però és ministre espanyol d'Educació i...

El nostre mal no vol soroll

Em pensava que mai ho diria: vull que l'Espanyol deixi d'aparèixer tant a la televisió i que li deixin de dedicar tantes pàgines als diaris. Desitjo tornar a l'anonimat habitual. En l'últim mes hem...

Mauricio Pochettino, un perico de Barcelona

Diumenge a la mitja part vaig tuitejar des de Cornellà-El Prat que estàvem a punt de viure els últims 45 minuts de la primera època de Pochettino com a entrenador de l'Espanyol. La dada significativa és que...

La setmana tràgica

Divendres 16. Debat de candidats a Esport3. Un amic que no l'ha vist em pregunta qui l'ha guanyat: David Clupés i Raquel Mateos, contesto. Pel que fa als candidats, Oliveró -que havia de guanyar- perd;...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >