Xavier Fina

Xavier Fina

Un dia especial

Visc el futbol d’una manera equivocada. Tot i que per hàbit hauria d’estar-hi acostumat, em posen més trist les derrotes que no pas content les victòries. Segurament perquè el futbol és un reflex de la vida...

El partit dels nens

Dimecres, nois que estan a punt d’acabar el batxillerat van viure un fet que des que feien primer de primària no havien vist. Després d’onze anys, hem tornat a guanyar el Barça. I el meu primer pensament és...

La gestió d’un sentiment

Ramon Robert ja no és el conseller delegat de l’Espanyol. No sé ben bé quins han estat els motius del seu cessament. I tampoc m’interessen gaire. Ho lamento per ell: el parell de cops que hem coincidit m’ha...

Nit De Reis

La nit de Reis és la més feliç de l’any. Per tant, també és la més trista. Perquè la matèria primera de la tristesa, d’una certa tristesa, és la felicitat del passat. En els ulls dels nostres fills, en els...

El segon equip de Catalunya

Equip fundador de la Lliga, un dels cinc amb més temporades a la màxima competició, dues finals de Copa de la UEFA, setè a la classificació històrica de la Lliga, quatre títols de Copa. Podria omplir...

Ahora más que nunca, política

Muchos pensábamos -o quizá solo deseáamos- que los tonos y los contenidos de los discursos a partir del 22 serían sustancialmente diferentes a los de la campaña y los de los últimos meses. Supongo que la...

Ara més que mai, política

Molts pensàvem -o potser només desitjàvem- que els tons i els continguts dels discursos a partir del 22 serien substancialment diferents als de la campanya i als dels últims mesos. Suposo que la victòria de...

Dietari perico d’una setmana convulsa

DIUMENGE. Quique, finalment, sacseja l’equip. David al mig del camp, Piatti i Jurado a la banqueta. Els meus principals desitjos (propers ja a l’obsessió) no els satisfà. Ni un minut per a Melendo, ni una...

Últim capítol de la temporada

Benvolgut Miquel, s’ha acabat la campanya electoral més estranya -manllevo l’adjectiu de les magnífiques notes de Raimon Obiols- i més trista. Evitaré jugar a aprenent de bruixot i -tot i haver fet la porra...

Moviments interiors que afecten el resultat

Benvolgut Miquel, suposo que, abans d’entrar en detall, avui coincidim en la resposta: els indecisos seran decisius. Ho seran, en primer lloc, perquè són molts. Aquesta és la meva sensació, necessàriament...

Una derrota del catalanisme polític

Benvolgut Miquel, ens pregunten si pot ser que les eleccions de dijous les guanyi Ciutadans. I tant! De fet, ja les ha guanyat. Perquè el sol fet que a menys d’una setmana es mantingui aquesta possibilitat...

Anatomia d’una crisi

L’Espanyol està oficialment en crisi. Alguns diuen que hi som des de l’estiu, d’altres consideren que és el nostre estat natural. Jo, amb una important dosi d’optimisme de la voluntat, m’he negat a...

Eleccions legitimades i parlamentàries

Benvolgut Miquel, suposo que compartiràs amb mi que el 21 de desembre estem convocats a unes eleccions al Parlament. Escollirem, com hem anat fent des del 1980, els 135 representants del poble de Catalunya....

...ni se l’espera

El món ens mira. És una de les frases del Procés. Al darrere hi havia (hi ha?) una esperança disfressada de seguretat en el paper que la comunitat internacional -especialment Europa- tindria en la resolució...

Ha arribat l’hora de sacsejar

El partit contra l’Eibar ens ha deixat en un estat un punt depressiu. El partit no va ser tan lamentable com ens va semblar en un primer moment. Perquè en aquell camp, tots els partits són lamentables. Vam...

Junts per un diagnòstic comú?

Estimat Miquel, estic molt content de reprendre aquesta correspondència pública amb tu. Des d’aquell setembre del 2015 ha passat poc temps però han passat moltes coses. L’última, una de les més tristes,...

Més a prop de la final

Sis partits i a la final. Només hem d’alternar tres victòries amb tres empats i ja ho tenim. Explicat així, no sembla tan difícil. Ahir vam veure que coses que imaginàvem impossibles a vegades es donen. Per...

Carta a Quique Sánchez Flores

Diumenge vas haver d’aguantar un episodi lamentable. Amb la teva cortesia habitual, vas saludar els aficionats que et donaven ànims mentre et dirigies a la banqueta. Un d’ells et va cridar amb un to fora de...

Un nou punt d’inflexió

Una de les coses més importants que, per mitjà de l’exemple, em va ensenyar el meu pare va ser evitar els “Jo ja ho deia”. Tot i l’exemple patern, no sempre ho compleixo. Hi ha cops en què m’he sentit tan...

Consensos trencats

El diumenge 29 d’octubre em vaig creuar casualment amb molta gent que anava a la manifestació. Tantes banderes espanyoles em van impressionar. Per educació sentimental i política, sempre m’ha costat pair la...

La selecció espanyola i l’Espanyol

Aquesta setmana interminable de partits de seleccions m’he fixat una mica més del que és habitual en les notícies de la roja. Les patètiques reaccions contra les noves samarretes m’han cridat l’atenció:...

López i López

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues...

I no creiem en les banderes...

Mai no he tingut una bandera. Com cantava el Quimi Portet (i el Manolo García) quan ell i jo érem joves i frases com aquestes no et convertien en sospitós, Mi patria en mis zapatos. No entenc els qui...

Qui plora, tampoc mama

Desitjar molt una cosa no garanteix que la puguis obtenir. I que això que desitgis sigui just, tampoc. Els meus desitjos xoquen amb altres desitjos incompatibles amb el meu. I sovint, massa sovint, no tinc...

Ganes de partit

Estic molt cansat de la realitat. Mai els esdeveniments externs a la meva vida m’havien afectat tant. Només els amors i les morts m’havien pres hores de son. La tristesa era un sentiment que -més enllà de...

Una setmana estranya

Diumenge vaig viure el Madrid-Espanyol més estrany de la meva vida. Dic vaig viure perquè no el vaig veure. No vaig canviar els canals informatius per seguir el partit en directe. El meu fill es va enfadar...

Sospitosos i d’incògnit

Diumenge al vespre s’hauran esvaït algunes incògnites i en tindrem moltes més. Confio -pel bé de tothom- que, durant el dia, els qui volen provocar la por i la violència tinguin un moment de lucidesa i no...

L’Espanyol necessita (encara) un relat

M’he estrenat: he signat un manifest. Socis i aficionats de l’Espanyol em van fer arribar un document de quatre punts que no podia no signar. El sintetitzo: “desacord i condemna” dels fets de la setmana...

Records de Sarrià

La meva pàtria és la infància. I la meva infància és, també, el camp de Sarrià. Aquesta setmana ha fet vint anys de l’enderrocament de la nostra llar. Enyoro Sarrià com enyoro la meva infància, quan tothom...

Realitats i sensacions

Tot i que en l’època de la postveritat ens hem guanyat el dret a sospitar el contrari, la realitat existeix. El color del vidre amb què mirem determina la realitat, d’acord. Però al darrere hi ha una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >