Josep Sánchez Llibre és el Gutiérrez Mellado d'aquesta Diada de la Via Catalana. També podria ser el Suárez o el Carrillo. Però la seva actitud de dimecres va ser més semblant a la del militar que a la dels altres dos valents del 23-F. Salvant les distàncies -aquests anaven sense armes- no només va resistir sinó que es va atrevir a atacar (al mes gros de tots!).
El polític democristià, com el militar, no estava cridat a ser l'heroi del dia. La seva posició, com a mínim tèbia, davant la independència el situa en un lloc poc compromès i, per tant, a criteri d'alguns, proper al reservat als traïdors. I per completar-ho, perico. Gutiérrez Mellado no només era militar: si se'm permet el pleonasme, era un militar franquista.
Tot i que els catalans no creiem en els que per la pàtria moren, veure el coratge de Sánchez Llibre plantant-li cara a aquell tros de carn ens va deixar admirats. Segur que ho va fer com un impuls irracional, però jo vull creure que al darrere d'aquest impuls, a banda de la defensa de la dignitat nacional, hi havia la reacció d'un perico bregat en mil batalles.
Sánchez Llibre, quan es va posar al davant d'aquells feixistes, va pensar per un moment en els insults i els atacs que durant anys ha rebut quan formava part de la delegació de l'Espanyol en la seva ofrena floral a Rafael Casanova. Just l'any en què per fi al matí ens han tractat de manera correcta -tot i que no hi era, el Dani el va trucar per explicar-l'hi- toca aguantar aquesta altra colla d'energúmens. També va pensar en els quatre feixistes que encara tenim a l'Espanyol, en els esforços que molts han fet per desvincular-los del club. A gentussa com vosaltres -va pensar- no és el primer cop que ens hi enfrontem.
Ahir al matí a Sánchez Llibre el mòbil li treia fum de tantes felicitacions. Moltes d'elles provenien de pericos que recordaven que la Diada, que, en clau futbolística, va començar amb la polèmica decisió de passar pel Camp Nou, acabava amb un perico il·lustre com a gran heroi.
