Dilluns vaig sortir de Cornellà molt feliç. Aquest any, anava pensant, l'Espanyol m'està donant moltes sorpreses i totes bones. Un joc ordenat, a estones brillant, sense distraccions defensives en jugades a pilota parada. Fins i tot el meu estimat (i tanmateix criticat) Javi López m'està sorprenent molt positivament i el senyor Roures tria partits nostres per oferir-los en obert. Però el que més em sorprèn no és l'equip, són els arbitratges.
Hem acabat els cinc partits amb els onze jugadors al camp, la mitjana de targetes grogues no arriba a tres i no hem patit cap decisió arbitral determinant en contra. No només això: tant a Granada (amb aquella cessió que no ho era) com en el partit contra l'Athletic (amb aquelles mans de Colotto) els àrbitres van prendre dues decisions importants que ens van afavorir. I en l'entorn perico en som conscients i ho reconeixem sense problema: amb alegria i amb una sensació de rescabalament pel que tantes vegades ens han pres.
Perquè en la nostra memòria més o menys recent hi tenim molts errors arbitrals en contra: aquell gol de Velamazan que ens classificava per a la Champions i que l'inefable Iturralde (que ara, per cert, se sotmet a proves ridícules en programes de televisió ridículs) va anul·lar; aquella piscina de Xavi al costat del gran Baena; la mà de Déu del dia del Tamudazo; la tradició d'expulsions i penals al camp del València. I tants d'altres.
Precisament perquè estem més acostumats a sortir-ne perjudiciats que beneficiats trobo que és sa el reconeixement. I també reflexionar sobre les explicacions que trobem als errors arbitrals segons cap on siguin. Quan ens perjudiquen, els omplim de significat; no són simples errors, sempre responen a una estratègia: algú ha decidit perjudicar-nos i ho ha fet per uns determinats motius (per rebels, per catalans, tant se val: sempre n'hi ha). Quan ens beneficien, en canvi, són una simple anècdota, un error humà: no tenen contingut, ni responen a cap estratègia. La meva opinió -ara que ens han beneficiat i quan ens perjudiquen- és sempre la mateixa: excepte en els casos del Reial Madrid i el Barça, el que explica els errors dels àrbitres és la seva incompetència. Per tant, ara el que hem de fer és gaudir sense mala consciència d'aquesta bona ratxa d'errors.
Nota final: tot això està escrit abans del partit contra el Vila-real. Si perdem per culpa de l'àrbitre n'assumeixo tota la responsabilitat.
