Benvolgut David. Els teus inicis al Parlament me'ls vaig mirar amb una certa desconfiança. L'entusiasme unànime amb tu em va fer encendre les alarmes. Em vaig equivocar. Des del seu paternalisme et volien convertir en el fill rebel que, com que és bon nano, un dia serà com nosaltres. I no. Has resistit el pitjor dels atacs: el de l'elogi desmesurat. I ens estàs donant els millors moments de la legislatura: els silencis amb els directius de Caixa Penedès, la definició de Rato… Els dius el que a molts ens agradaria dir. I ho fas d'una manera que la majoria no sabríem: sense aixecar la veu, amb la tranquil·litat de qui sap que té tanta raó que no li cal cap èmfasi en el to.
Em vas acabar de convèncer en saber que eres del Rayo. Suposo que et sents més a prop dels que lluiten per la justícia social que dels que invoquen les essències nacionals. Vallecas també és la teva pàtria. Com la de Baptista Silanes, sindicalista, últim mohicà d'un partit dit d'esquerres i perico. Ens agradaria una rebel·lia blanc-i-blava, però el Rayo està bé: amb tu sabem que aquella trista fotografia dels candidats amb una única samarreta no es repetirà.
Diumenge us visitem a Vallecas i hem de guanyar. Estem en crisi i comencem a buscar tres equips pitjors, entrenadors a l'atur i fitxatges per al mercat d'hivern. I no sé quina de les tres coses m'avorreix més. Guanyar a Vallecas serà un punt d'inflexió, i per celebrar-ho et convidaré a dinar a Les Moles, restaurant perico d'Ulldecona que ha rebut la primera estrella Michelin. Això sí, no ho diré a ningú, que ja saps com són.
