Deixem en Pau en pau

L’Espanyol ha tingut, històricament, grans porters. Nostre va ser el primer gran porter de la història. I jo he tingut la sort de veure, defensant la nostra porteria, Borja, Urruti, N’Kono, Kameni, Gorka o Kiko Casilla. Rellegeixo aquesta llista i m’adono que tres dels millors porters actuals de la Lliga han sigut nostres. No obstant, això no em dol tant com descobrir que les dues derrotes d’aquesta temporada fora de casa han sigut contra equips amb parelles de centrals de passat blanc-i-blau. Perquè el nostre problema defensiu és més de defensa que de porter.

Pau ha rebut 14 gols en sis partits. Això representa una mitjana de 2,33 gols per partit. I cal tenir present que en dos ha deixat la porteria a zero. Dit altrament, quan li han marcat, la mitjana és de 4 gols per partit. A més a més, no podem recordar-li excessives parades de mèrits -amb l’excepció del dia del València i d’una contra la Reial esmenant un error-. L’estadística de parades tampoc és per estar-ne satisfets: 3,5 per partit, massa a prop de la de gols encaixats. Per tot això, hi ha qui ja el posa en qüestió.

Pau és un molt bon porter i serà un gran porter. Només té 20 anys. És d’Olot. Des dels 12 anys que juga a l’Espanyol. Té les idees clares. Moviments de gran porter. I la tranquil·litat d’un veterà (tot i que els àrbitres, demostrant la seva poca personalitat, s’atreveixen a fer amb ell el que no fan mai amb els altres porters). El partit del València no va ser casualitat: va ser una mostra del que és. Per tot això i perquè no hi ha altre remei, confiem-hi.

Si l’Espanyol tingués una economia de subsistència, podríem protegir en Pau cedint-lo a un equip de Segona per completar la seva cocció mentre un porter madur i contrastat vigilés la nostra porteria. Però hem de viure en la precarietat. I confiar en un jugador de casa, amb talent, amb un gran futur, amb el cap a lloc, lleial i autocrític és una molt bona opció. Tinguem cura d’en Pau i deixem-lo en pau.