ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 25/01/2014

Elogi del soci absentista

i
Xavier Fina
2 min

Dimarts vaig decidir no anar a veure el partit de Copa contra el Madrid. Potser aquestes ratlles només són una manera de justificar-me des de la mala consciència. Ho confirmaré a la propera sessió amb el meu psicoanalista. Però, mentrestant, reivindico els motius d'una opció que sovint rep moltes crítiques de la parròquia perica: la dels socis que no van -que no anem- a tots els partits.

Dimarts els meus motius eren diversos: obligacions familiars, fred, feina i molta mandra d'aguantar la invasió madridista. Podia haver triat anar-hi, res no m'ho impedia: però vaig preferir quedar-me a casa. D'acord amb el meu dret individual a decidir. La mateixa llibertat que van exercir els pericos que sí que van anar al camp. Cap ho va fer des del sacrifici, simplement va optar, va preferir anar al camp que quedar-se a casa. El sacrifici, concepte clau. Crec que no és bo sacrificar-se per un club. Això no significa que no es puguin fer bestieses. Però sempre es fan des de l'opció lliure: jo vaig passar més de 50 hores en un autocar per anar a veure com perdíem una final de la manera més cruel. Però no va ser cap sacrifici: vaig anar amb amics a passar-m'ho bé i, si pogués, hi tornaria.

Els aficionats al futbol anem al camp perquè ens agrada. No és cap mèrit, és un plaer. En això a vegades ens assemblem a aquells directius d'associacions que insisteixen en com pateixen dedicant el seu temps a l'entitat. Si ho fan és perquè els compensa. I si em volen convèncer perquè m'hi apunti, que em parlin de com en gaudeixen i no de com ho pateixen.

En la vida d'un aficionat al futbol hi ha diferents etapes: en alguns moments el teu equip ocupa una part molt important de la vida. En d'altres, es torna residual. Perquè a la vida hi ha moments en què l'amor, els fills, l'estudi, la política o tantes altres coses deixen poc espai. En el cas dels pericos aquests moments de menor militància difícilment depenen dels resultats. I encara menys del bon joc. Ara bé, hi ha factors que fan l'experiència millor: salvar-se a l'últim minut, estrenar un nou camp, tenir jugadors implicats, que ningú et prengui la bandera...

Crec que -si no és per causa major- mai deixaré de pagar els tres carnets de casa. Però la decisió d'anar al camp la prendré cada dia de partit en funció dels meus interessos i de les meves ganes. I no per això sóc ni pitjor ni millor perico que ningú.

stats