Pot semblar curiós, però els pericos estem il·lusionats amb l’inici de Lliga. Per nosaltres la Lliga és com la vida: sabem que no té sentit però la vivim com si en tingués. La nostra escola filosòfica és l’existencialisme i el nostre mite, el de Sísif: fem un gran esforç per pujar la pedra fins a dalt de la muntanya sense queixar-nos massa, sabem que quan arribi a dalt tornarà a caure i, tot i així, persistim. Amb la ingènua il·lusió d’un nen.

Potser hem fet de la necessitat virtut, però la gran novetat de l’any, el que hauria de ser el nostre millor fitxatge, és a la banqueta. Sergio González representa tot el contrari que Javier Aguirre. La il·lusió de la joventut i el risc de la inexperiència. Però el que més li valorem és que és un dels nostres. Aguirre era un professional, i amb això no en tenim prou. Necessitem saber que els dies de derrota l’entrenador no dormirà plàcidament mentre a nosaltres ens costa agafar el son. Però també exigim no haver de passar massa nits desperts.

A diferència d’altres anys, els fitxatges s’han fet a temps i amb discreció. I sense frustracions: el que des del principi va sonar com a gran incorporació -Felipe Caicedo- ha arribat al Power8 (em costarà acostumar-me a aquest nom...). Les coses s’han fet bé. I si tenim en compte les teranyines de la nostra caixa i les justificades pressions d’Hisenda, molt bé. I precisament aquest any que tot s’ha fet bé, hem viscut una de les pitjors pretemporades. No em preocupa gens: la que ha de ser la gran arma del nostre equip -la intensitat i la pressió- difícilment es pot posar en pràctica en un partit amistós contra l’Olot. Estic segur que Sergio no es deixarà segrestar pel discurs del bon joc. Ell sap que els millors Espanyols s’han basat en la seguretat defensiva, la intensitat i el joc directe i ràpid. I a dalt, un heroi (aquest any, esperem que dos) que faci el miracle de convertir les pedres en gols.

Dissabte comencem la Lliga al camp de l’Almeria. Per treure un bon resultat caldrà marcar, perquè el gol de Thievy -segurament l’únic de la temporada- està garantit. Però el més preocupant d’aquest mes d’agost no és començar bé la Lliga, que també. Són els últims moviments del mercat de fitxatges: Kiko Casilla, Víctor Sánchez i Sergio García -que signarà dimarts vinent- encara no han renovat. Tots sabem que si ve algun equip amb una oferta mínimament digna, qualsevol dels tres -o dels altres 25, inclòs el gran Eric Bertrand- marxarà. Si és així, plorarem cinc minuts, ens posarem la pedra a l’esquena i començarem l’ascens a la muntanya amb la mateixa il·lusió.