De la mateixa manera que la notícia de la inversió xinesa va permetre a l’entrenador de l’Espanyol gaudir d’una setmana més tranquil·la del que realment es mereixia, la nova i avorrida aturada de Lliga és una bona oportunitat perquè prestem una especial atenció a la seva feina al capdavant del primer equip.

Com tothom, tinc les meves obsessions. Fílies, fòbies i manies variades. Algunes justificades, d’altres no tant. Però la de Sergio González no n’és una. Com a jugador, el vaig admirar. La manera com va marxar de l’Espanyol em va semblar del tot exemplar. I, molt especialment, el seu comportament cada cop que tornava a jugar contra nosaltres era el d’un perico més. Sobretot quan el seu equip no s’hi jugava res i nosaltres, la vida. Això queda lleig dir-ho, però tots els pericos ho sabem.

El seu fitxatge com a entrenador em va sembla una bona idea. Filla de la necessitat, òbviament. Però la millor de les idees possibles en aquell moment. Però passat el temps tinc clar que no és -si més no, en aquests moments encara no és- l’entrenador adequat per al nostre club.

Sóc conscient de totes les limitacions de l’equip, de com l’han deixat sense la columna vertebral de la temporada passada. Li valoro que confiï en el planter. Però no: Sergio no pot seguir massa temps com a entrenador de l’Espanyol. Perquè no ens el creiem. I sospitem que els jugadors tampoc. No sabem quin és el seu criteri a l’hora de prendre decisions. Això sí, quan l’equip fa un bon partit (poques vegades) no canvia ningú. Quan els jugadors juguen malament, canvia mig equip. Com faria jo, esclar. Però la diferència és que jo sóc un aficionat, jo no estic preparat per ser entrenador d’un equip de Primera Divisió.

Té una timidesa que -sense ser-ho- a vegades sembla indiferència. Els seus arguments futbolístics són pobres, segueix parlant com un jugador. Mai dóna explicacions tècniques. Mai ha fet que l’equip donés una gran resposta en els moments clau (encara recordo aquella nit contra l’Athetic Club de Bilbao que havia de ser gran).

Segurament no baixarem a Segona perquè hi ha equips molt dolents. Però amb Sergio d’entrenador, patirem. Aquest equip pot donar més. Cal un canvi. I ho dic des de la màxima simpatia per un perico que, segurament, ha arribat al lloc somniat abans d’hora.