28/12/2012

Mals resultats, pitjors sensacions

2 min

La lectura del bon resum de Natalia Arroyo sobre el 2012 perico no admet discussió: un desastre. Però, tot i els mals resultats, hi ha hagut coses pitjors. Perquè és clar que no som pericos per la satisfacció que deu donar guanyar Lligues o Champions. Nosaltres no som d'eixe món però també ens agrada guanyar. L'any va començar amb il·lusió: en posicions europees i amb l'objectiu d'arribar a una final de Copa que el sorteig ens havia servit amb safata. La temporada va acabar més a prop del descens que d'Europa i l'eliminació a mans d'un equip de Segona B. Per completar l'any, tornem a estar eliminats de la Copa i en posicions de descens.

Però som la força d'un sentiment, i quan la pilota no entra aquest sentiment és la nostra única força. I s'expressa, per exemple, en la relació especial que s'estableix amb algun jugador. A principis d'any va marxar Kameni, l'últim ídol, per veure partits de Champions des de la banqueta mentre la UEFA l'hi permeti. A l'estiu el van seguir dos exfuturs ídols: Javi Márquez i Álvaro, amb la tristor afegida de veure'ls marxar a clubs que -en el meu imaginari- són més mediocres que el nostre. Només ens queda un Joan Verdú que no vol ser ídol, que no té les virtuts extrafutbolístiques per ser-ho i que té un peu fora del club. També ens hem quedat, en una decisió indiscutible però dolorosa, sense el nostre referent dels últims temps. Ara potser tenim un entrenador millor, però només és un entrenador.

També ha estat l'any en què més cops hem fet el ridícul. El de la setmana de les rodes de premsa contradictòries, del "T'has quedat parat" i del "Tuister". El d'una junta general d'accionistes que semblava organitzada pel pitjor dels nostres enemics. L'any en què, tot i que minoritaris, han tornat a aparèixer els feixistes que creuen que el nostre nom respon a la voluntat d'anar contra el nostre país. L'any d'una campanya electoral sense projectes. L'any en què, incomprensiblement, es va permetre que uns personatges poc preparats i poc sensibles s'ocupessin de malmetre el nostre estimat futbol base.

Però busquem en l'optimisme de la voluntat algun argument per a l'esperança. Totes les decisions que ha pres Collet des que és president -que no han estat poques- són filles del sentit comú. El planter i la direcció esportiva estan en bones mans i els problemes amb Hisenda semblen mínimament controlats. Ara només falta que els Reis ens portin tres o quatre reforços i una altra cosa que tu i jo sabem.

stats