21/12/2012

Un Nadal tranquil amb el meu cunyat

2 min

Fa un mes estava molt preocupat pensant en Nadal. Tinc un cunyat, com tothom, que sempre està esperant el seu moment per buscar-me les pessigolles. Però les últimes setmanes s'ha quedat sense arguments. Sempre diu que som el filial del Reial Madrid i que quan juguem contra ells no ens hi esforcem. Diumenge suposo que li va quedar clar que les seves acusacions i les de la resta de la seva colla són injustes. Vam condemnar, crec que de manera definitiva, un dels principals enemics de Catalunya. Per completar la jornada, l'equip va sortir al Santiago Bernabéu de Madrid amb unes samarretes de suport a La Marató de TV3 en la seva lluita contra el càncer. Un cap de setmana perfecte.

Des del punt de vista esportiu, i un context del tot complicat, estem vivim una fase d'una certa tranquil·litat. Des que ha arribat Aguirre no hem perdut cap partit. Ahir, per fi, vam guanyar el primer. I contra un rival directe: una final. Les decisions que pren el nou entrenador -i ho diu un pochettinista confés- són producte del sentit comú. Una defensa endreçada, unes alineacions en què juguen els millors i, sobretot, el millor porter. Això, tot i que ha estat producte de l'atzar, s'ha d'aprofitar. Molts ja ho dèiem, però ara, objectivament, no hi ha discussió: el porter titular de l'Espanyol ha de ser Kiko Casilla. Insisteixo: el millor porter de l'Espanyol és Kiko Casilla. Aguirre, no t'equivoquis. I, sobretot, Sergio Garcia. Un Sergio que cada dia em recorda més Tamudo com a davanter.

L'Espanyol ahir no va jugar bé contra el Deportivo de la Corunya. Però tant se val: el nostre propòsit no era aquest. L'objectiu era sortir de la zona de descens i ja no hi som. El meu cunyat, quan vingui a casa el dia de Nadal, no em podrà dir que som un equip de Segona Divisió. I si he de buscar motius sentimentals li recordaré el sentit i merescut homenatge que hem fet amb el blaugrana Tito Vilanova. Perquè dels patiments dels nostre herois en sabem més que ningú.

Les dues setmanes vinents veuré molt sovint el meu cunyat. Un cunyat molt culer. I després de recordar-li que no estem en zona de descens, que a la porteria tenim el porter que toca tenir, que ja deixen que el Sergio Garcia jugui, li recordaré el pròxim partit: el dia de Reis anem al camp del seu equip i no perdrem. Això sí: qui m'ho explicarà seran els meus mestres: el David Clupés i l'Albert Benet des de la nova app de la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya.

stats