ESPÈCIE PROTEGIDA

Sergio García: una disculpa i un prec

Confesso que el teu fitxatge no em va fer cap il·lusió. En el camp mai m'havies acabat de fer el pes. Et trobava el típic jugador poc compromès amb l'equip i amb el club: preocupat només pel lluïment personal, per sortir en els resums de diumenge al vespre havent marcat el gol de la jornada mentre el teu equip s'enfonsava. La trajectòria dels equips en què havies jugat tampoc era un gran aval: un origen culer que, tot i que sovint ens dóna bons resultats, mai ens agrada. I després, tres equips, tres descensos. El teu traspàs no va ser ni barat ni gaire transparent. I, per completar-ho, semblava que venies a substituir el golejador català més gran de la història que de manera tan incomprensible vam deixar que marxés.

La primera temporada vas jugar un paper molt mediocre: els fets em donaven la raó. A més, un amic que d'això en sap molt va sentenciar: "Us farà un partit bo i desapareixerà durant deu".

Doncs tots -el meu amic savi, la majoria de pericos i jo- estàvem equivocats. I per això et dec una disculpa que pago amb aquest escrit. Fa dues temporades que ets el jugador més important de l'equip. Ara, amb el sistema de joc d'Aguirre i amb la teva tornada a la punta, ens fas reviure els anys d'aquell davanter a qui venies a substituir i que tantes alegries ens va donar. Un equip que es fa fort darrere i que et busca com a referència. Ets, com Tamudo, un noi de barri que lluita amb els defenses com qui es baralla per la pilota en un descampat. Ell, més murri. Tu, amb més qualitat. Tots dos catalans. De la Catalunya de Pérez Andújar, en què la reivindicació de la perifèria com a centralitat és una lluita contra el poder. Em disculpo i t'elogio, Sergio. Però el meu, com tots els elogis, també està enverinat amb un prec. Fes un pas endavant i assumeix el lideratge. El teu amic i soci Verdú -que estava cridat a ser-ho- està marxant i no té caràcter. A tu no et falta res per ser el líder: ets el millor en el camp, t'imagino esbroncant i animant els jugadors al vestidor, tens connexió amb la grada i simpatia amb els petits. Això sí, si em permets un consell final, canvia de perruquer.