Sobre les virtuts
El futbol en general, i un derbi en particular, fa pensar més en els pecats que no pas en les virtuts. Però, amb la vocació de començar l’any en positiu, em miro el moment de l’Espanyol després del partit de dissabte des de la perspectiva de les virtuts, amb una síntesi ecumènica entre les platòniques i les cristianes.
Fortalesa. L’empat contra el Barça ens fa sentir més forts. No per allò de tota la vida que amb això ja salvem la temporada sinó perquè tenim la sensació de punt d’inflexió, perquè el joc i el nou entrenador ens han donat tots els motius per sentir-nos sòlids per pensar que això es pot salvar. A sobre, sembla que avui signarà Raúl de Tomás: tota una declaració d’intencions de Chen. El projecte i el club estan ben vius.
Prudència. Portem mitja Lliga i tenim uns números que fan por. Per tant, no ens confiem. El nou entrenador, l’empat a l’últim minut, el fitxatge de Raúl de Tomás i els altres que vindran són, hores d’ara, onze punts i cap partit guanyat a casa. La nostra realitat és aquesta.
Justícia. Que els Comitès de Competició facin la seva feina. Tothom sabia que ja no es pot dir cap paraula insultant en un camp de futbol. Ni a Sant Joan Despí ni a Cornellà-El Prat. Tot i que podria, no entraré en el joc de jerarquitzar insults. A més a més, aquesta setmana alguns mitjans han actuat de manera especialment justa. Gràcies, Bruno Alemany. Gràcies, Jordi Basté.
Temprança. La cançoneta amb què una part de l’afició de l’Espanyol insulta Piqué i la seva família és de molt mal gust. Dissabte vaig marxar del camp content perquè no la vaig sentir. Però estava equivocat: malauradament, es va tornar a cantar. Ben trist favor li fan a l’Espanyol els que ho canten. Però Piqué ha de decidir si li fa gràcia (com va explicar, tot recitant-la, en un programa de televisió) o si li impedeix jugar (com sembla que li va passar dissabte quan, amb l’1-0 al marcador, va demanar a l’àrbitre que aturés el partit). També li demanaria temprança a Toni Soler, que va demanar una sanció a l’Espanyol per violència per uns “ A por ellos” que fa anys i panys que es canten a tots els camps de futbol. Un crit ben hortera, no ho puc negar. Com tantes coses del món del futbol. Però no violent.
Fe. La virtut perica per excel·lència. Em direu boig, però ens salvarem, va dir un dia Iván de la Peña. I ens vam salvar. Si estar convençut de la salvació vol dir estar boig, el vestidor és ple de bojos, va dir ahir Marc Roca. Doncs la graderia, també, Marc. Tenim fe.
