24/05/2013

Tres esborranys i un passadís

2 min

El derbi més trist. Finalment el meu amic Joan ha tingut raó: ha arribat l'últim derbi. La propera temporada el jugarem al Miniestadi i les esperances de tornar a Primera són mínimes. La derrota a la Corunya va confirmar el que veiem a venir des de feia mesos. Aquest cop no hem tingut cap De la Peña que donés un cop de puny sobre la taula, ni cap Tamudo o Coro que ens salvés a última hora. La setmana ha sigut especialment cruel: mentre jo consolava els meus fills pel descens, els seus companys de classe celebraven una Lliga i una Champions aconseguides amb pocs dies de diferència. Però diumenge hem d'anar al camp: perquè així som els pericos i perquè no podem permetre que els voltors que des de la junta general d'accionistes estaven silenciosos ara manipulin la nostra tristesa sota el paraigua d'estranyes banderes…

El derbi de la reconciliació. Potser algú pensa que li tinc mania al Barça. Res més lluny de la realitat. Si algun cop he gosat criticar alguna cosa vinculada a aquest gran club ha estat per entretenir els meus fidels lectors i comentaristes culers. Fa dues setmanes vaig gaudir d'un títol de Lliga que, per molt que diguin els enemics de Catalunya, té molt mèrit. De fet, sóc gairebé tant del Barça com de l'Espanyol. I, des de la confiança que dóna un vincle històric, us demano, amics culers, que diumenge sigueu solidaris amb aquest equip que, tot i no ser de Barcelona (teniu raó: som de Cornellà) i ser molt menys català que vosaltres, tan bon veïnatge us dóna. Penseu que vosaltres no us hi jugueu res i nosaltres el descens. Arribat el moment us tornarem el favor. Sí, ja sé que allò del tamudazo no és un bon precedent, però per què us penseu que després el vam fer fora?

El derbi més dramàtic. Ni en el pitjor dels meus somnis. Tinc por. Diumenge Barça i Espanyol es juguen la temporada en un partit. Ells, el títol. Nosaltres, la salvació. Qui guanyi tindrà un doble motiu de celebració. Quin destí més cruel. No m'atreveixo a anar al camp. Sé que ho he de fer, però no m'hi atreveixo. I en cap cas hi portaré els meus fills. De fet, el partit és molt més important per a nosaltres. Primer perquè l'experiència del mal és més real que la del bé. Però també perquè ens hi juguem el futur. Fa tres dies que no dormo imaginant…

Tots aquests esborranys començats al mes de desembre han estat inútils. El Bayern va fer la seva feina, fa setmanes que estem salvats i les úniques polèmiques que han donat vida al derbi han estat el passadís, si els donem la cara o l'esquena i un monument lleig disfressat de manera ridícula. És tan gran el plaer que cap dels esborranys hagi esdevingut article que em costa escalfar-me amb cap d'aquests temes.

stats