Un accident per aprendre’n

FilòsofEls pericos comptàvem guanyar el Girona i acostar-nos al liderat. Tretzena jornada i parlem de jugar per posar-nos a dos punts del primer. Haver perdut una altra oportunitat (i ja és la tercera) és el que més greu ens sap. Però no ha canviat res: estem fent una gran temporada i, si mantenim el nivell, de cada deu partits que juguem contra un equip com el Girona, en guanyarem nou.

Els gols mai són un accident, sempre són una conseqüència. Però que te’n marquin dos els sis primers minuts de partit, en els dos primers atacs, malgrat que el domini era teu, té una dosi important d’accident. També són conseqüència d’errades defensives. Els grans centrals que tenim també s’equivoquen. El joc no ha estat tan brillant com en altres partits. Però el millor jugador del Girona ha estat el porter. El resultat en contra ha provocat imprecisions, però amb la doble rematada de Borja i Javi López ara parlaríem, com a mínim, d’un empat amb un punt d’èpica.

Podem tenir la temptació d’insistir en com de malament ens continua tractant el VAR: agafada a Hermoso en el primer gol o agressió de Stuani a David López -gràcies per no haver-li trencat el nas aquest any-. També podríem entretenir-nos a assenyalar les reaccions d’eufòria d’alguns mitjans “neutrals” davant el resultat. Però ens equivocaríem: hem de destinar tota l’energia a millorar i a donar-nos ànim. Som pocs i hem de triar bé les nostres batalles. Però encara seria una errada més gran si caiguéssim en la temptació de pensar que s’ha trencat la màgia, que la realitat s’imposa i que tornem al nostre lloc.

Una ensopegada, un accident. En cap cas un canvi de tendència. Sí, uns altres anys hem tingut fe en equips que no ens havien demostrat res, però aquesta temporada n’hem de tenir encara més. Perquè ens sobren les raons. Perquè tots sabem que avui els jugadors i l’entrenador estan tan fotuts com nosaltres. I que treballaran tota la setmana per donar la raó als qui pensem que això del Girona ha estat, simplement, un accident.