Fa unes setmanes, l’admirat Ramon Besa escrivia un article sobre l’Espanyol amb una proposta interessant: una campanya en què personatges destacats de la societat catalana expressessin la seva condició de pericos. El propòsit era clar: la normalització de la militància perica. Per posar un exemple, que el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional confirmés públicament el rumor sobre el seu amor als nostres colors seria de gran ajuda. Es tractaria que molts pericos que ho porten en la intimitat sortissin de l’armari. Normalitzar, sortir de l’armari...: efectivament, la terminologia del moviment gai ens és útil per explicar la condició i els dilemes pericos.

Som minoria. Minoria que en fa en bandera. Tant gais com pericos. Amb un punt de gueto, un altre de distinció, orgull i molta susceptibilitat. Sempre ens sentim atacats. Sovint amb raó. Altres vegades, sense. Gairebé sempre, de manera exagerada. Ens falta molt sentit de l’humor i ens sobra gravetat. Un comentari amb més o menys gràcia de l’alcalde Trias ens el prenem com una gran ofensa.

Ara bé, si no estem alerta ningú ens respectarà perquè ningú pensa des de la nostra sensibilitat. Si no alcem la veu, el menyspreu es normalitza. Quan descobrim que els narradors d’un Barça-Espanyol són dos culers confessos, presentadors del Hat trick Barça, no podem acceptar-ho com a “normal”. I aleshores ens toca el desagraït paper de l’enfadós, del que sempre es queixa, del que mai està content amb res. Però la nostra alerta constant -com les dels gais, com les de totes les minories-és necessària per un doble motiu: per dignitat -callar significa convertir en acceptable el que no ho és- i per minimitzar el mal -Bernat Soler i Gerard López sabien que eren observats, estic segur que eren conscients que no es podien deixar anar.

La lluita perica i la lluita gai tenen molts punts en comú. Però en certs aspectes, ells han arribat més lluny. Així, és més imaginable un president de la Generalitat gai que no pas perico. I no estic només diferenciant l’impacte que tindria una cosa o una altra al nostre país. Estic, sobretot, fent un pronòstic polític concret.