Aquest no és un article oportunista tot i que pot semblar-ho. No faig referència a res que hagi succeït aquesta setmana. Tampoc és la meva intenció -tot i que sobre això sí que en tinc alguna temptació- assenyalar la incoherència d'uns comportaments que no tenen res a veure amb els valors que tan sovint s'invoquen.
"Qui té valors guanya". Aquest és el lema d'una campanya educativa dirigida a nens i nenes de 6 a 12 anys, inspirada en la filosofia d'un equip que en els últims temps ha estat l'expressió de la màxima excel·lència esportiva guanyant tots els títols possibles. Per tant, un lema que vincula una manera de fer les coses, pròpia de l'ADN (concepte curiós) del Barça amb uns resultats esportius exitosos. Al marge del menyspreu que suposa per als nens periquitos (o del Sabadell, del Girona o del Madrid) aquesta imposició blaugrana a l'escola pública, el principal problema és un altre: no és veritat que guanyar depengui dels valors. El Barcelona guanya(va) perquè té els millors jugadors, i té els millors jugadors perquè els pot pagar. I Messi guanya perquè és el millor futbolista, no perquè tingui valors, una virtut que no li nego. No guanya qui té valors: en general guanya el que juga millor.
Però a més a més de fals, el lema té un punt pervers. Si qui té valors guanya, el motiu de la derrota és no tenir-ne. Així, les circumstàncies que no depenen de tu -el talent, els diners, la sort, el físic- no expliquen la derrota. Si ets de l'Espanyol i, per tant, acostumes a perdre, la responsabilitat és teva per no tenir valors. El principi és parent d'aquell que vinculava llevar-se ben d'hora ben d'hora a l'èxit individual i col·lectiu. Perquè hi ha molta gent que es lleva molt d'hora i l'única cosa imparable de la seva vida és l'angoixa per no veure-hi futur. I molts procurem ser fidels a uns valors sense pensar que aquest és el camí per guanyar cap altre campionat que no sigui el de la coherència i la pròpia satisfacció.
Educar en valors no és mostrar com n'és de pràctic tenir-ne. Educar en valors és explicar que no són un mitjà sinó una finalitat. I que, malauradament, els valors són molt més amics de les derrotes que no pas de les victòries.
Se'm pot dir que en faig un gra massa i que només és el lema d'una campanya de màrqueting. Que no m'ho he de prendre tan seriosament. Però, esclar, quan veig que es tracta de valors, d'educació i de nens, em costa trobar-hi el costat frívol.
