Un derbi dels d’abans
FilòsofTot i que vaig començar a mirar el partit de reüll per l’excessiva càrrega dels últims dies, confesso que hi vaig acabar entrant en cos i ànima. No va ser -contra la meva voluntat- un derbi de baixa intensitat. Tot el contrari. Va ser el més intens dels últims anys. En bona mesura, l’hi hem d’agrair a Gerard Piqué. Ell ha contribuït molt a tornar a convertir una rivalitat que havia esdevingut unidireccional en una rivalitat autèntica. Tot i que ens molestin les seves provocacions, tot i que siguin incompatibles amb la seva suposada -i tantes vegades glossada- intel·ligència, li hem d’estar agraïts. Res ens ha fet més mal en els últims anys de derbis que la indiferència amb què els vivia l’entorn culer. O, cosa que seria el mateix, l’entorn.
Acabem aquest Tourmalet vius. Els tres resultats dignes han de ser un indicador del creixement de l’Espanyol. En falten molts, no en tenim prou. No hem arreglat la temporada. Però si podem fer això, podem fer molt més. Ara els de sempre seguiran amb els relats interessats de sempre (violents, feixistes, etc.). Però la veritat és que hem plantat cara al camp -una victòria, un empat, una derrota i cap golejada- i s’ha millorat el comportament a la grada. Perquè ahir -tot i que la lluita contra la postveritat està perduda- els insults a Piqué van ser, fins al gest, pràcticament inexistents. I no només acabem vius, acabem reforçats. Malgrat el desencís en què hem entrat en aquesta fase de temporada i la llàstima del gol a punt del final, la moral de l’equip i dels aficionats hauria d’estar més alta. Som a temps de moltes coses.
Els atacs externs són el que més cohesiona. També en això ens ha fet un favor Piqué. Nosaltres, els pericos, sovint estem enfrontats perquè tenim desacords fonamentals, perquè som molt diferents. Però Piqué ens ha posat a tots al mateix sac. Aprofitem-ho. I del partit d’ahir, quedem-nos amb dues imatges ben contrastades: la celebració dels gols dels Gerards. Un, fent un petó a l’escut del seu equip, i l’altre, fent callar l’afició rival amb un gest obscè.
