Tot esperant Godot

Massa coincidències entre la junta general d’accionistes d’ahir i l’obra de Beckett. El protagonista ho és des de la seva absència, d’ell esperem que ens resolgui els nostres mals, l’Espanyol és un vagabund i tot plegat és ben absurd.

Es van confirmar algunes intuïcions. Collet, el millor dels presidents possibles, ho deixarà aviat; l’APMAE és la veu crítica més intel·ligent i honesta; els friquis, ara, ja no fan gràcia i porten corbata, i, el més important, el club està en fallida tècnica: o inversor o desaparició.

Només cal esperar que la nostra obra no sigui, com en la metàfora de Beckett, una esperança inútil. Que el nostre Godot -el senyor Chen- arribi. I ho faci amb una maleta plena de diners i un cap amb molt criteri. Sobretot per escoltar les persones adequades i per superar debats absurds.