Que siguin bons, però no massa. Aquesta és la màxima que els aficionats pericos de base sempre hem tingut en relació als nostres jugadors. Prou bons per ser competitius. Però no massa perquè no ens els pugui prendre ningú per un grapat d’euros. Tot i que tant Collet com la resta de pericos, si pensem en termes racionals i responsables, hauríem de desitjar vendre molt i bé per anar eixugant aquest deute que no ens deixa viure.
Kiko Casilla comença a ser massa bo per a nosaltres. Primer vam descobrir que tenia aspecte de porter. Després ens va fer enfadar amb Pochettino per una suplència injusta. Ara s’ha convertit en un ídol que salva partits i al qual ja comencem a enyorar. Perquè tots sabem el seu futur, encara que sovint ens enganyem i l’imaginem com el gran capità que tant necessitem a qui d’aquí molts anys li fem un partit d’homenatge per la seva retirada. El dubte és quan marxarà i què deixarà a caixa. Això és el que està en joc en aquesta renovació que el porter insisteix que tant desitja. No podem obviar dues circumstàncies bàsiques: el juny del 2015 pot marxar a cost zero i en cas de traspàs -com a conseqüència d’un mal acord per a l’Espanyol que algú va signar de manera irresponsable- el 50% serà per a Madrid.
El jugador i el club afirmen que els termes de la renovació estan gairebé tancats. Casilla diu que només falten petits detalls. Petits detalls? Doncs si són petits hauríem d’estar tranquils. Però no ho estem. Perquè, amb raó, pensem que si fossin petits de veritat als uns i als altres no se’ls veuria tan prudents. Si són petits, no parlem ni de fitxa ni de durada. Sembla que en això hi ha acord. S’entén que ara no s’expliqui. Però si la negociació no acaba amb èxit tindrem dret a exigir explicacions. De transparència al club i d’una mínima honestedat al jugador. I tancar amb èxit vol dir renovar mantenint una clàusula de rescissió que no baixi (massa) dels 20 milions d’euros de l’actual contracte. Estic convençut que el club hi està d’acord. I si Casilla ahir va ser sincer, segur que també.
