06/07/2012

Un homenatge (amb petita crítica) a la Curva

2 min

Aquesta setmana fa deu anys que es va constituir el grup d'animació de l'Espanyol. Tot i que en fa més de trenta, al Gol Sud de Sarrià, ja hi va haver uns pioners -entre els quals Joan Collet- que, sota el paraigua de la Manigua, ens dedicàvem a animar el nostre equip contra qualsevol circumstància, cal reconèixer que la Curva ha suposat un punt d'inflexió.

L'ambient de Cornellà-El Prat és un dels millors de la Lliga i això és gràcies a la Curva. Tant és així que alguns clubs estan intentant imitar l'experiència i només petites dificultats amb els antecedents penals d'alguns dels impulsors ho estan impedint. En l'exili de Montjuïc ja van ser una peça clau, però és amb l'arribada a Cornellà que llueix amb tota brillantor el seu protagonisme. Fa goig sentir els seus càntics amb la sonoritat d'aquest camp, especialment quan la resta dels espectadors ens decidim a acompanyar-los. També s'ha de dir que fa la impressió que són els que millor s'ho passen al camp. De fet el meu fill ja m'ha amenaçat d'abandonar l'avorrit Gol del Prat per traslladar-se al de la banda de Cornellà.

Ara bé, el principal motiu d'agraïment que tinc és el paper que han jugat per arraconar fins a fer desaparèixer de l'escena pública els indesitjables que molt sovint van representar el principal grup d'animació de l'Espanyol. Els feixistes de les Brigadas Blanquiazules ja no són ningú i això no ho hauríem d'oblidar. Perquè el seu protagonisme ens feia difícil la militància perica a les persones decents. S'han acabat els símbols nazis i els aguilutxos . I en bona part és gràcies a la Curva.

No obstant, el seu important protagonisme durant els partits ha portat els líders de la Curva a un error de percepció sobre la seva representativitat. Animen, canten i criden perquè aquesta és la seva manera de viure el futbol i perquè s'ho passen molt bé. Però això no els converteix en la veu del soci. Entenc que el consell els tingui en compte perquè tenen més capacitat de fer soroll, però això no té res a veure amb la legitimitat. I sovint tinc la sensació que ho confonen.

Finalment, també els retrec l'amenaça latent i constant sobre les banderes que molts dels seus membres tenen guardades a l'armari. M'agrada que portin banderes blanc-i-blaves com m'agrada que animin en tot moment.

Però entenc que, tant una cosa com l'altra, ho fan perquè volen. Per tant, gràcies, però que no ens demanin que ens sentim en deute amb ells.

stats