ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 25/10/2013

Els jugadors més odiats són els més estimats

i
Xavier Fina
2 min

Dissabte a Cornellà vam gaudir molt. Tot i que estic convençut que acabarà la Lliga tercer a més de quinze punts del segon, l'Atlètic és l'equip de moda. Havia guanyat tots els partits, fins i tot al camp de la seva bèstia negra, i s'està fent gran passejant-se amb èxit per Europa. De dissabte en podria destacar moltes coses: l'omnipresència de David López, la resurrecció de Simão, el descobriment d'un Sidnei que algun dia -quan ja no jugui amb nosaltres- serà un dels grans centrals d'Europa, la tranquil·litat de Kiko Casilla (Collet, si us plau, truca-li), els quilòmetres de Javi López i un etcètera que inclouria els onze titulars amb l'excepció d'un Pizzi en el qual encara confio.

Però el jugador que més passió va despertar no anava de blanc-i-blau. Perquè les passions més fortes són les negatives, i pocs jugadors en desperten tantes com Diego Costa. A sobre, és bo. Però quina ràbia aquesta bronca constant, aquests colzes que van amargant els defenses, aquests insults i provocacions que, sense sentir, imagines. És un jugador nascut per jugar a l'Atlètic, un equip que en el meu imaginari només es pot comparar al Granada de la meva infància.

Però el jugador bronques no és una exclusiva dels matalassers. Tots els equips n'han tingut o en tenen. Els motius de la ràbia són diversos: la duresa, l'actitud provocadora, la tendència al teatre... Tots tenim la nostra llista i n'hi ha que surten a totes. Sense pensar-hi gaire, en la meva galeria de jugadors que m'han fet ràbia hi ha Carrete, Juanito, Zubiria, Cañizares, el mateix Diego Simeone, Stòitxkov, Buyo, Castellanos, Pablo Alfaro, Hugo Sánchez Migueli... També n'hi ha d'actuals: Cristiano Ronaldo, Dani Alves, Capel, Piqué, Cata Díaz, Pepe, Ballesteros, Javi Navarro... Tots ells són molt estimats per les seves aficions, i em sembla ben curiós.

Gairebé tan curiós com el fet que quan busco tant en el present com en el passat un jugador de l'Espanyol odiable no se me n'acut cap. Un altre bon motiu per ser perico: fins on m'arriba la memòria sempre hem tingut jugadors nets i amb esperit esportiu.

stats