ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 11/10/2013

La millor notícia és que va ser una junta avorrida

i
Xavier Fina
2 min

La junta d'ahir va ser un èxit. El millor indicador és que Esport3 pràcticament no va connectar cap vegada amb Cornellà. El gran Oriol Vidal va tenir una tarda força tranquil·la. Molt diferent de l'esperpèntic i trist espectacle de l'any passat.

El balanç de l'any de presidència del Joan Collet no es pot fer sense tenir en compte el poc marge de maniobra que té el club en aquests moments i sense valorar l'única alternativa real a la presidència de l'Espanyol. Perquè Collet em sembla un bon president correcte. Però comparat amb Oliveró em sembla un gran president.

Sense entrar en detalls, i malgrat el context, la caiguda lliure s'ha aturat. S'han superat les extremades tensions de tresoreria i el deute no continua creixent. Tanmateix, i ningú del consell ho nega, la situació és molt complicada. A més, Collet ha aconseguit una cosa prou difícil: en un any no m'ha fet passar vergonya ni un sol cop i només ha pres una decisió amb la qual no he estat d'acord: el traspàs d'Amat. De fet, la major part de crítiques que ha rebut eren per les seves responsabilitats prèvies. Algunes, amb raó. Però qui no les pot fer és qui dóna suport a un altre dels que també n'ha tingut.

Un projecte format per cares noves podria ser il·lusionant. I segur que hi ha pericos amb èxit professional disposats a posar el seu talent i experiència al servei de l'Espanyol. Però Genètica Perica (per cert, quin error de nom!) és una altra cosa. Malgrat la bona voluntat d'alguns, la junta general ordinària d'accionistes de l'any passat els ha marcat per sempre. La complicitat amb els violents i l'agressivitat verbal de Sergio Oliveró haurien d'impedir que arribi mai a ser president de l'Espanyol. Ahir van millorar en les formes, però va quedar en evidència que era un pur repartiment de papers. I com sempre demostrant el contrari del que diuen: no fem política, declaren mentre mantenen vincles amb els únics grups polititzats del club; no som oposició, insisteixen mentre -legítimament- es comporten com la més dura de les oposicions. No donen, en definitiva, cap motiu de confiança.

La d'ahir va ser una junta de transició. La calma posterior a la tempesta però prèvia a la tempesta definitiva. I en aquesta tempesta anunciada i no tan llunyana estarà en joc el futur del club. Un futur en el qual alguns volen que siguem allò que els que més ens odien diuen que som. I si guanyen, ni el papa Francesc ens podrà salvar.

stats