08/07/2011

Un model de club

2 min
Ernesto Galán i Álvaro Vázquez van fer de models per presentar les noves equipacions de l'Espanyol 2011-12.

Després de queixar-me, la setmana passada, del poc espai que té l'Espanyol en els mitjans, l'actualitat m'ha deixat en evidència: el cas del gendre perico de Xavier Trias ha ocupat -una mica absurdament, tot s'ha de dir- minuts a totes les tertúlies i espais d'opinió fora de les seccions d'esports. Fins i tot l'omnipresent Pilar Rahola, martell de palestins i pericos, que tan aviat la trobes cridant en català als matins de la nostra com cridant en castellà a les nits de la de la Belén Esteban, ens ha dedicat una porció del seu gran talent i del seu preuat temps.

Ara bé, el tema de la setmana en clau blanc-i-blava és que el proper dimarts hi ha un canvi en la presidència del club. Això significa, en primer lloc, que Dani Sánchez Llibre l'abandonarà. Jo, que tot i ser crític amb la seva gestió, sóc un perico sentimental (si se'm permet el pleonasme) el trobaré a faltar. Però deixem l'hora dels adéus per dimarts, no fos cas que s'ho repensi i ens hagi de tornar els regals.

La segona conseqüència és que els accionistes de l'Espanyol triaran un nou president. Hi ha dos candidats. D'un sabem que guanyarà, que és amic de Sánchez Llibre i ens diuen que ha fet moltes coses per al club: que hi ha deixat hores, diners i avals. La poca transparència que ha caracteritzat el mandat de Dani no ens permet valorar de forma justa aquests suposats mèrits. De l'altre candidat sabem que perdrà i intuïm que ja li està bé. Però també sabem que, juntament amb un equip de pericos de base, ha concretat un model de club. Un model amb algun buit, amb idees estimulants i amb idees discutibles. Les idees de Condal, en canvi, no en són, de discutibles, bàsicament perquè no sabem quines són. No hem pogut llegir res, no li hem sentit la veu, no sabem quin Espanyol vol.

Certament, Condal no necessita tenir cap programa ni cap model per ser escollit president el proper dimarts. Però si no els té no serà un bon president. La iniciativa de l'Associació de Petits i Mitjans Accionistes amb el seu candidat Roman Escuer evidencia el full en blanc de la candidatura guanyadora. I amb aquest full en blanc, sense un projecte clar i sense una bona gestió -en la qual la transparència és un valor central- es pot superar el tràngol de dimarts. Però després de dimarts, vindran molts diumenges en què petits accionistes, els abonats i els simpatitzants deixem de ser minoria i tenim capacitat de provocar dimissions. I l´últim exemple és ben proper. Escuer i el seu equip han fet una part de la feina. Estic convençut que si Condal és capaç d'aprofitar-la, tots hi sortirem guanyant.

stats