ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 14/03/2014

Per què no som com l’Atlètic?

i
Xavier Fina
2 min

Un dels millors anuncis televisius de la història del futbol -compartint podi amb aquell del periquito que feia malabarisme amb la pilota-és el del fill que li diu al pare, mentre tots dos estan esperant el metro amb cara de decepció: “ Papá, ¿por qué somos del Atleti? ” Quantes vegades hem vist la pregunta equivalent en la mirada dels nostres fills! Ara, però, la pregunta podria prendre una altra forma: “Pare, per què no som com l’Atlètic?” La nostra primera reacció seria visceral: ni ganes d’assemblar-nos-hi. Que si Jesús Gil y Gil, que si els pitjors ultres de la Lliga, que si no fa gaire eren a Segona… Sí, molt bé, però estan a quarts de final de la Champions, van segons a la Lliga i guanyen títols amb una certa regularitat. I nosaltres? Bé, gràcies: fent voltes als 42 punts.

No som com l’Atlètic perquè no som un país normal. I la nostra anormalitat té a veure amb el fet de no ser un estat però no es resol amb la independència. La inèrcia del que Rubert de Ventós en diu la identitat concèntrica no es trenca fàcilment. Ser (un bon) català va massa lligat a uns determinats atributs. Dit altrament, ser (un bon) català té massa contraindicacions. I, d’entre tots els atributs, ser del Barça és dels més importants. I, d’entre totes les contraindicacions, ser de l’Espanyol és de les més perilloses. Els mitjans de Madrid tenen tendència al color blanc, però és inimaginable que un mitjà espanyol, en la narració d’un partit entre Atlètic i Reial Madrid, es refereixi a un d’ells en primera persona. No som com l’Atlètic perquè, en l’imaginari català, pràcticament ni som.

Ara bé, no tots els motius ens són externs. No ser com l’Atlètic també és responsabilitat nostra. Perquè ens falta ambició i capacitat d’innovació. El context és complicat, però hem d’actuar de manera desacomplexada. Deixar de moure’ns entre la queixa i la malenconia. Si volem ser un club més gran hem de començar per creure’ns-ho una mica. I per evitar que se’ns identifiqui injustament amb el nacionalisme espanyol més ranci i caspós no podem donar-ne ni un sol motiu. Això comença per lliurar-nos d’una minoria sorollosa i violenta que utilitza els desplaçaments del nostre equip per mostrar el que, per sort, no poden mostrar en cap lloc més del país.

stats