22/03/2013

La renovació d'Aguirre: la paradoxa de l'evidència

2 min

Confio que ningú sospiti de mi pel fet de continuar escrivint aquests articles en català. Ja sé que això trenca amb el model presentat amb sàvies paraules pel senyor Rosell. Però una mica de dissidència sempre afegeix un toc de color a un paisatge sovint avorrit.

I en aquesta llengua que m'ha donat la terra aspra i des de la tranquil·litat d'una permanència segura, aprofitem l'aturada de seleccions per debatre sobre la renovació d'Aguirre. Res original: és el tema de la setmana en l'entorn perico. Quan des dels mitjans es demana l'opinió dels aficionats, la resposta és gairebé unànime: un 90% a favor de la continuïtat del mexicà.

Les dades són indiscutibles. Va agafar l'equip cuer, amb nou punts en 13 jornades: un 23% dels punts en joc i una projecció de 26 al final de Lliga. Descens segur. N'ha aconseguit 26 en 15 partits: el 58% amb una projecció de 66. En les tres últimes temporades aquests punts han donat la classificació per a la Champions.

Però no és només una qüestió de números. Ha recuperat jugadors que semblava que ja havien demanat la inscripció a l'equip de veterans, ha donat la titularitat al millor porter, ha posat de davanter centre el millor dels nostres golejadors. Tot plegat, mantenint un ambient en què tots se senten importants i no es veu cap mala cara. L'anàrquic Longo -que abans jugava i ara no- es desfà en elogis. Sobre la relació amb Wakaso es podria escriure un llibre.

A més, ens ha enamorat amb les seves rodes de premsa. Més enllà de les anècdotes conseqüència d'un parlar fresc i un mica brut, m'agrada la seva capacitat d'autocrítica i la passió per la seva feina. És i se sap un privilegiat: per això està de bon humor i és generós -en forma i contingut- amb les seves explicacions. Es nota que li agrada parlar de futbol.

El balanç és immillorable. No se m'acut cap motiu racional pel qual no se l'hauria de renovar. Tampoc em sembla de pes l'argument que no és un entrenador per iniciar projectes (aquí, que els iniciem cada any…). A l'Osasuna i a l'Atlético ho va fer amb èxit.

Malgrat tot, jo no el renovaria. No sé dir per què, però crec que serà un error. Semblo un pare gelós amb un estrany pressentiment amb aquell gendre perfecte. Entendré la renovació: és l'opció òbvia. Però em temo que si ho fem, d'aquí uns mesos ens deixarà al mateix lloc d'on ens va recollir. Tant de bo m'equivoqui un cop més.

stats