15/02/2018

Una samarreta amb el 7

2 min

Ahir el meu fill Oriol va fer anys. Amb el virus perico inoculat des de petit, tenia clar un dels regals: una samarreta de l’Espanyol. Ja en té moltes, però vol la d’aquest any. Diumenge la comprarem. I, per primer cop, serà amb número. Amb el 7, evidentment. Fa molt temps, massa, que els nens pericos no tenien un ídol. Que la samarreta més venuda cada temporada des de fa anys fos la del 21 era -a més de l’obvi homenatge al capità etern- una mostra de l’orfandat de referents.

Gerard Moreno té tots els requisits per ser ídol i referent de l’Espanyol. És de la casa i perico de cor. Tots tenim la imatge d’un Gerard nen recollidor de pilotes a Montjuïc abraçant Tamudo després d’un gol del murri. Amb aquella abraçada quedava ungit com l’hereu. Però per molt sentimentals que siguem, som un club de futbol i necessitem que els nostres ídols siguin grans futbolistes: Gerard ho és. No tan murri com el seu pare espiritual, però segurament amb més recursos tècnics, és un futbolista més complet que el de Santa Coloma. Al camp, per completar el retrat de l’ídol perfecte, hi posa les ganes i la passió que tots nosaltres -els que el mirem des de la grada- hi posaríem. I fins i tot quan fa una falta fora de lloc és perquè sent com a pròpia la nostra ràbia. Gerard ens representa.

Vull que el meu fill -i tots els nens pericos que per fi tenen clar el número de la seva samarreta- pugui aprofitar-la uns quants anys. I que si l’hem de retirar sigui perquè li va petita. Perquè Gerard ha d’estar molts anys a l’Espanyol. Si no fos perquè això ja no està de moda, diria que s’ha de retirar al nostre club. Per raons futbolístiques, per raons sentimentals i per raons estratègiques.

Sembla que les necessitats de vendes d’aquest any es mouen al voltant dels 15 milions. Per tant, no hi ha necessitat que el sacrificat sigui Gerard (amb David López, l’únic intocable). Però més enllà de les (no) necessitats del club, hi ha la voluntat del jugador. I per molt perico que sigui, hem de facilitar-li la seva continuïtat. Això vol dir un projecte esportiu engrescador, tant pel que fa a les aspiracions (un gran jugador ha de competir a Europa) com pel que fa al joc (Iago Aspas, un dels seus competidors per anar al Mundial va dir, amb tota la raó, que el joc de l’Espanyol no el beneficiava).

Gerard és un gran futbolista i s’ha convertit en un referent. Però també serà el gran indicador per avaluar aquest nou Espanyol, la prova del cotó fluix. Si d’aquí cinc anys encara vesteix de blanc-i-blau, voldrà dir que s’han fet les coses bé.

stats