image-alt

XAVIER ROIG

Mundial de Rússia: dues ciutats que ja no hi són

Aquests dies Rússia està tenint un cert protagonisme festiu gràcies a la Copa del Món. L’aficionat té l’oportunitat de descobrir el nom i, potser, la ubicació d’algunes de les ciutats importants del país....

El Serrallo, raptat

De tant en tant miro el programa 'Joc de cartes', del senyor Marc Ribas. Encara que sigui de manera subliminar, ens parla de com tenim el país. Després de cada programa resulta interessant fer-ne un...

El pitjor dels perills: l’amnèsia tova

Tot escoltant els discursos que es van fer arran de la moció de censura a Rajoy, em van començar a envair unes certes pors. No criticaré pas el sentit del vot dels partits independentistes catalans. Res...

A la consellera Àngels Chacón

Distingida i honorable consellera d'Empresa i Coneixement, Abans que res, voldria felicitar-la i desitjar que comenci a dur a terme les tasques del seu càrrec, de forma efectiva, al més aviat possible. Tots...

Barcelona, els problemes venen de lluny

Tot just fa unes setmanes vaig llegir una notícia que, si fa no fa, parlava sobre la insatisfacció dels veïns de Barcelona. Si mal no recordo, aquella bona gent es preguntava: de qui és la culpa d’haver...

Per què ha estat tan difícil?

Les eleccions del desembre passat van generar un desconcert evident entre la classe política. El bàndol del 155 va quedar astorat. Després d’haver estimulat les baixes passions fins al límit del que és...

Cava, seguint la tradició

Ja fa anys que vaig escriure el meu primer article criticant com es gestionava el sector del cava (“Raïm miserable”, 'Avui', 08/10/2005). Denunciava que estàvem davant d’un sector amb peus de fang. Que...

Candidatures de rebotats

Quan vaig llegir que Ciutadans pretén incorporar el senyor Manuel Valls com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, vaig quedar parat. ¿Un individu que ha estat primer ministre de França se la juga així? A la...

Supremament ignorants

Com els explicava en un article anterior, els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tots ells, tots, són nomenats pels partits polítics –pels volts de tres cinquenes parts del Congrés de...

Delinqüents habituats

Fa dies que em volta pel cap la trama d’una pel·lícula. Bé, de fet, és el popurri de diverses trames que tots nosaltres hem pogut anar veient al llarg de la vida. Ara els en faré un resum –ja em disculparan...

Els catalans també hem fabricat els Llarena

Com he escrit altres cops, un conegut exjutge em va reconèixer que l’estructura del poder judicial espanyol era aprofitada pels partits polítics amb l’objectiu d’amagar el finançament il·legal. Uns diners...

No són només els jutges

Sempre he pensat que la millor manera de desemboirar qualsevol tema consisteix a situar-lo en el terreny del joc internacional. Estiguem parlant d’hàbits o de productes de consum. Sovint un es pensa que tot...

Un traïdor com els nostres

La primera vegada que vaig desembarcar a Moscou vaig anar al cementiri de Kuntsevo i vaig demanar per la tomba de Kim Philby -el famós doble agent britànic-. L’administrador m’hi va acompanyar. Diuen que la...

El periodisme còmplice

Dissabte passat vaig tenir l’oportunitat de veure el programa Preguntes freqüents de TV3. Només el bocí en què apareixien el senyor Roures i el senyor Soler. Per fer-los preguntes hi havia dos periodistes...

Immobilisme ofensiu

A les seves notes personals, el senyor Ivan Maiski (ambaixador soviètic a Londres entre el 1932 i el 1943) explica, admirat, com el 3 de maig del 1940, en plena guerra, els parlamentaris britànics van...

Mobile World Congress: no ens confonguem

Aquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona el Mobile World Congress (MWC). El país, com fa habitualment, adopta posicions extremes. I convé no dramatitzar. El MWC, com indica molt bé el seu nom, és això: un...

Sector carni: més present que futur

Una amiga que produïa armanyac a la seva propietat familiar, prop d’Agen, m’explicava que l’inspector assignat que certificava la seva producció es presentava a deshora per veure que tot es feia segons les...

Si la CUP ho va fer, per què no els altres?

Aquests dies s’allargassa l’estira-i-arronsa del nomenament del president Puigdemont -ignoro si això incita a l’odi, però Carles Puigdemont continua sent el meu president fins que en vingui un altre-. La...

Amb C de Crimea... o de Catalunya

He passat uns dies a Crimea visitant Ialta i Sebastopol. També he pogut observar una mica el país anant i venint de l’aeroport de Simferòpol. Actualment només s’hi pot volar des de territori rus. El to del...

Quan la fòbia pacta amb la corrupció

En un article anterior els explicava que un conegut jutge havia confirmat les meves sospites que el sistema judicial no s’havia renovat realment des de Franco -com sí que s’havia fet amb l’exèrcit- per pur...

Chez Bocuse

Algú podria dir que quan la meva dona i jo vam anar per primer cop al restaurant del senyor Bocuse potser no convenia gastar-se aquell -per a nosaltres i en aquells temps- dineral. Però sempre he pensat que...

Encara Obama: dues reflexions

He vist l’entrevista que, a Netflix, el senyor David Letterman va fer a l’expresident Obama. Estava a punt d’escriure que es fa impossible trobar algú a casa nostra que faci una entrevista de la categoria...

Jutges, on sou?

El dret, el conjunt de normes que organitzen un determinat territori, no és res més que un compendi de la lògica del comportament humà. El dret romà és una herència formidable. Les seves frases fan...

L’evolució d’un rei del feixisme?

Fa uns dies estava mirant la sèrie The Crown, concretament el capítol que tracta de les relacions de Hitler amb el duc de Windsor -aquell frívol tararot-. El mateix dia, casualment, un amic em va enviar el...

Puigdemont, símbol de la indignitat espanyola

Sembla que, per ara, la nostra dignitat es manté. Els resultats de les darreres eleccions han estat un missatge d’amor propi notable. Jo, si fos en Rajoy, estaria preocupat. Em faria vergonya presentar-me...

21-D amb irresponsabilitat personal

Malgrat els intents del PP i de Ciutadans, la fractura a la societat catalana ha estat mínima. Però aquesta fractura sí que s’ha produït entre els polítics mateixos. I entre gent com jo i determinada classe...

La setmana dels ganduls

La tercera setmana de gener s’anomena popularment la Setmana dels Barbuts. Es diu que és la més freda de l’any. No cal que faci gaire fred, però. A casa nostra qualsevol excusa és bona per aporugar-se. Quan...

Finançament, una trampa més de la Transició

Per enèsima vegada es posa en marxa la revisió del finançament autonòmic. El professor Guillem López Casasnovas va publicar a l’ARA un article en què deia que si abans no es contestaven un grapat de...

Reflexionant sobre el que ha passat

Revisar la història, a més d’ajudar a passar-s’ho bé, a voltes pot ser útil per treure’n un cert profit. És difícil. I encara ho és més la història immediata, que està mancada de l’oportuna perspectiva. Dit...

El que podem esperar de la UE

El Procés ha servit, entre altres coses, per fer pedagogia. Però hi trobo a faltar, encara, un cert aprofundiment en el coneixement de la Unió Europea (UE) i les seves possibilitats. Carreguem massa els...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >

XARXES SOCIALS