Xavier Roig

Xavier Roig

Enginyer i escriptor

M'encanta projectar setmanalment, sobre el paper, algunes idees que tinc del nostre petit país, inserit en un món que em fascina. Passo la major part del temps gaudint dels encants que ofereix la vida. Entre d’altres, treballant. Fent coses. I és que, al capdavall, em considero un gran afortunat.

Construir Europa: ajudar sense subvencionar

Als administrats ens satisfà que una decisió política sigui justa sense tenir en compte allò que més convé. Fer de Robin Hood, quan no es mana, és fàcil. L’exemple bàsic és el d’aquell governant que ha...

Diner públic, diner privat

Un dels problemes importants que pateix la societat catalana és la falta de formació bàsica sobre economia. Privada i pública. El fet, greu, comporta situacions xocants, ja que sovint es reclamen drets...

Populisme congènit

L'altre dia estava mirant un programa que fan a La 2 sobre gastronomia i viatges. La presentadora visitava Andalusia amb un individu local de Sevilla que la guiava per anar de tapes. De sobte, tot satisfet,...

Pujol i Catalunya

Quan jo era petit, en alguns dels arbres que limitaven les carreteres hi havia pintades les paraules "PUJOL CATALUNYA!". "En Jordi Pujol és un senyor que té un banc", em van explicar un dia. La seu de Banca...

Nissan fou un estat d'ànim

Vivint al Brasil vaig haver de viatjar per tot el país. Jo habitava a Rio de Janeiro, que és una mena de càmping a l’engròs. Un indret on la majoria de gent circula en calça curta i xancletes. Un autèntic...

Ajudes? Sí, però amb reformes

L'aixeta que regula el confinament ha començat a obrir-se i deixa pas a una situació que no és ni carn ni peix. La gent comença a sortir al carrer però, com que hi ha moltes persones que encara no treballen...

Mesells mediocres?

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics...

Hi ha res a fer?

Sembla que des del punt de vista de la pandèmia anem a millor. Cosa que no podem dir de la cosa pública. Quan tot just feia una setmana del meu article “Si hem de reconstruir-nos, fem-ho bé” van i, paf!,...

Un llegat nefast

Aquests dies hem tingut l’oportunitat d’observar com funciona l’estat espanyol quan ha de fer front a una situació excepcional. Em refereixo a l’entrellat político-administratiu. Quan pot actuar sense...

Si hem de reconstruir-nos, fem-ho bé

Aquesta pandèmia té inconvenients, evidentment. I portarà conseqüències greus per a l’economia i la vida de moltes persones. Però, sense ser titllat de frívol, voldria remarcar que se’n poden treure algunes...

Una cuina nacional i evolucionada

Aquests dies de confinament a casa seguim uns programes que emet RTVE: Las recetas de Julie (Les carnets de Julie, en francès). Aquest darrer lot de programes va de gastronomia i de cultura i tècnica...

Desprestigi de la paraula 'solidaritat'

Al llarg de la vida he observat un fet interessant. La paraula solidaritat sempre la pronuncien aquells que no toca. Per contra, els que realment la necessiten, o la practiquen, no la pronuncien mai....

No entenen que els préstecs no serveixen

És evident que aquesta clausura que estem practicant comporta una disminució sensible de la qualitat informativa. Es pot arribar a parlar de censura passiva, en certa manera. Bé, no parlo tant dels mitjans...

Sense polítics no hi ha democràcia ni governança

Al llarg d’aquesta setmana els membres del govern espanyol han demostrat que a la seva incompetència hi sumen la vocació de trilers. Dictar una moratòria en el pagament de la quota d’autònoms a les dotze...

Ens ha sortit predicador

una de les claus de l’èxit de qualsevol organització (empresa, ONG, cooperativa, club, etc.) consisteix en trobar la millor gent possible per gestionar-la. Les empreses o els projectes d’èxit ho són perquè...

Préstecs sense sentit

El que està passant mai havia tingut lloc abans. I això preocupa. Havíem celebrat el Dia Sense Cotxes, el Dia Sense Tabac, etc., però mai havíem commemorat els Dies Sense Res. Tot aturat durant setmanes –o...

El neofranquisme descontrolat

Quan parlem de feixisme ens l’imaginem amb la imatge que el va acompanyar durant la seva etapa en el seu derivat hispà: el franquisme. O governants de posat rígid, de bigotet formiguejant, abillats de forma...

Disculpin, i si parlem d’immigració?

Els anys vuitanta del segle passat van ser els del mitterrandisme. Mitterrand, aquell personatge amb tics de paó, tocat d’una supèrbia gens justificada. Un suflé inflamat per l’aire que el progressisme...

Quan en Boris la toca i nosaltres no

Arran l’article de la setmana passada («Mobile, una distracció 'low cost'», 21 de febrer) miro les dades de l'Idescat d’ocupació laboral entre desembre de 2016 (moment en què podem considerar estabilitzada...

Mobile, una distracció 'low cost'

La cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) ha suscitat tota mena de comentaris. Alguns han estat d’aquells que, sovint, fan dubtar de l’home com a ser intel·ligent. Fet i debatut, enguany no hi haurà...

Vots particulars, només

Distingida senyora Balaguer i distingits senyors Valdés i Xiol, Em permeto adreçar-me a vostès directament ja que el seus noms han aparegut darrerament en titulars de diverses notícies. Notícies que m’han...

Catastrofisme meteorològic

Soc dels convençuts que estem davant d’un canvi climàtic. Massa científics hi estan d’acord i sembla ser que s’ho han mirat del dret i del revés. I, què volen que els digui, reconec que m’agradaria que aquí...

Sense dignitat institucional

The Economist publica un interessant article, The politics of somewhere [La política d’algun lloc]. Ve a dir que, malgrat la bronca del Brexit, la discussió dels darrers tres anys ha portat a una millora...

Els primers de Múrcia

Fa anys, en una reunió de directius de la multinacional on treballava, la discussió va derivar cap a la importància dels clients dins de cada país. Un dels assistents de la filial espanyola va dir una cosa...

Regenerar el poder judicial de la mà d’Europa

El poder judicial s’ha rebel·lat, ara ja de forma descarada, contra el poder polític. El primer assalt ha estat l’independentisme, i ara li toca al govern espanyol de torn. És una mena de cop d’estat...

Gastronomia xavacana

A la terrassa d'un cafè italià amb uns amics. Matí fred, però assolellat. Cadires i taules confortables i amb una certa classe –com acostumen a ser a les terrasses italianes–. Vull dir que no són cadires de...

Populisme viari

La tardana aparició de Vox a Espanya deu tenir diverses raons. Tinc la impressió que el seu missatge patrioter espanyol –aquest discurs tavernari, típic de caserna franquista– ja està agafat pel PP i...

Europa, eina per netejar la justícia bruta

Quan s’estudia dret anglosaxó (common law) s’acostuma a fer molt d’èmfasi en la categoria dels juristes que han anat fixant la interpretació de les lleis mitjançant sentències –el que s’anomena precedents–....

Negociacions: fer dues coses alhora

Aquest és un país de bàndols. Per dissimular-ho, a voltes els denominem escoles. I en democràcia el mot utilitzat és partits. Fa civilitzat. Un dia, un antic directiu de ferrocarrils, tot parlant de la...

Les negociacions: algunes consideracions pràctiques

Sempre m'ha cridat l'atenció la publicitat que es dona a determinats actes que, es diu, han de ser discrets. Causa perplexitat observar com determinats polítics aixequen la camisa al personal. Quan ho...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >