23/10/2015

Anyades ‘low cost’

3 min
Anyades ‘low cost’

Com cada any —ja constitueix una tradició personal— he mirat amb detall les xifres de la producció de cava. Tot motivat, un cop més, pel fet de llegir la misèria que es paga als pagesos. Passo algunes dades dignes d’anàlisi.

Comencem pel xampany. Parlo del vi escumós produït a la regió de la Xampanya, a França. Els recomano que accedeixin a la seva web. Les explicacions són molt detallades i cartesianes, com correspon a la cultura francesa i a l’exigència del seu mercat. Bé, doncs l’any passat, el 2014, els productors de xampany van vendre 307 milions d’ampolles. Van facturar 4.500 milions d’euros. És a dir, van vendre cada ampolla, arrodonint, a 14,50 euros. Els productors van pagar al pagès un preu mitjà de 5,80 euros el quilo de raïm. Retinguin, sisplau, aquesta xifra.

Girem ara la mirada cap al sector cava. Els recordo que la denominació d’origen “cava” és d’àmbit espanyol i està regulada pel ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Vull dir que un productor pot comprar raïm a Càceres i produir cava al Penedès. La web només parla d’ampolles. De xifres econòmiques no en trobem. Això sí, versions interactives i totes les superficialitats que vulguin. Per altres mitjans he trobat que el sector va facturar, el 2014, 1.030 milions d’euros. Com que es van vendre 242 milions d’ampolles de cava tenim que, per cada ampolla, els productor van ingressar 4,25 euros. Pel que fa al preu del raïm, i per fer-ho fàcil, m’he cenyit al col·lectiu del Penedès. Doncs bé, a aquest pagès se li va pagar el quilo de raïm —estan asseguts?— a 0,30 euros. Trenta cèntims. El pagès de la Xampanya cobra pel raïm 19 vegades més que el pagès del Penedès.

Aquest any van saltar totes les alarmes quan es va publicar que hi havia un vi escumós que ja havia superat les vendes de cava al Regne Unit. I no pas a un preu més barat, sinó tot el contrari. Els parlo del prosecco, un vi escumós italià que no ha comptat amb denominació d’origen fins al 2009. Van començar fa quatre dies, però ja s’estan menjant el mercat. I amb classe i una certa sofisticació (per fer l’aperitiu, etc.). M’ha cridat l’atenció que determinats crítics britànics diuen que el prosecco és per fer l’aperitiu, o per menjar amb embotits o bon formatge, mentre que el cava va bé barrejat amb suc de taronja, per fer sangria o per menjar “turrones” [sic]. Atenció. Facturació del sector prosecco: 3.000 milions d’euros amb una producció de 307 milions d’ampolles (el mateix nombre que el xampany, però esperen superar-los enguany). És a dir, el preu ingressat per ampolla pels seus productors ha estat de 9,8 euros (recordin que els productors de cava ingressen per ampolla menys de la meitat d’aquesta xifra). Ah, i el quilo de raïm se li ha pagat al pagès a 1,30 euros (més de quatre vegades el que se li paga al pagès del Penedès).

Agafo l’Anuari Mèdia.cat 2015. El recomano. Està promogut pel Col·lectiu Ramon Barnils i conté informació sobre notícies amagades o, diguem-ho així, censurades pels nostres mitjans de comunicació. Veig que Freixenet va rebre el 60% (25,1 milions d’euros) de les ajudes a la promoció del vi que entre el 2009 i el 2011 la Comissió Europea va destinar a Catalunya. Aquesta adjudicació ha estat criticada pel Tribunal de Comptes de la UE per discriminatòria. El fet ha provocat que la Comissió limiti, a partir d’ara, les ajudes que es poden rebre per empresa. Però agafin-se perquè aquesta és forta: aquestes adjudicacions les determina la Generalitat de Catalunya. Concretament la conselleria d’Agricultura.

Voler elevar un producte desprestigiat i de low cost a un lloc selectiu, o de qualitat, no acostuma a funcionar. Per això molts productors de cava han abandonat la denominació “cava”. Perquè l’estratègia dels grans productors durant molts i molts anys ha consistit a rebentar preus. I el producte s’ha desprestigiat. Aquest columnista ha arribat a trobar cava, de marca famosa, als prestatges dels supermercats dels Estats Units al preu de quatre dòlars. Quin beuratge pot haver-hi dins si descomptem els costos de tap, ampolla, etiquetatge, morrió, transport, distribució, etc.? Aquesta és la pregunta que ja es fa el consumidor internacional. Per això les vendes exteriors no paren de baixar (els darrers dos anys, un retrocés del 25% a Alemanya i d’un 24% al Regne Unit). Empipador en un mercat, l’internacional, que cada cop consumeix més —que ho preguntin, si no, als senyors del prosecco—. Tot sembla indicar que les coses aniran a pitjor, per al cava. Al llarg dels anys s’ha construït un producte sobre una economia de misèria. Ho poden explicar, sobretot, els pagesos del Penedès. Potser els que no se sentin coaccionats ens ho explicarien.

stats