14/09/2012

Hispanovegas

3 min

Comencem per les coses aparentment positives. El govern surt amb un pla B per l'afer d'Eurovegas. No jugar-s'ho tot a una carta sempre és lloable. Demostra una certa intel·ligència com a equip de govern -cosa que no abunda-. Però si dic "aparentment positives" és perquè no tinc clar si aquest pla B no ha estat pensat per salvar la cara al Govern i evitar la imatge de fracàs que ofereix aquell que, havent-ne fet excessiva propaganda, s'aboca a un projecte i després es queda penjat.

Ja vaig manifestar el meu desacord amb l'operació Eurovegas. Si no m'agradava el projecte Adelson -proposat per americans, que d'aquestes coses en tenen experiència- imaginin la meva opinió per aquesta adaptació hispana de segona mà. Dóna continuïtat, en versió reclosa, a la perversió de l'economia catalana iniciada el 1992 -la que ens ha portat al 22% d'atur-. L'actuació recorda l'home que buscava unes monedes sota el fanal, no pas perquè li haguessin caigut allí, sinó perquè en aquell indret hi havia llum.

No m'agrada com es va presentar l'afer, especialment pensat per despertar les més baixes passions provincianes. La posada en escena ha estat de poca categoria: "Fes-te fotre, Adelson!", "Fes-te fotre, Esperanza Aguirre!" La veritat és que l'actitud de la presidenta de Madrid (amb la qual m'uneixen pocs lligams ideològics) ha estat molt més educada en tot moment. Així com, en general, trobo que aquest govern fa les coses amb una certa categoria, la presentació de la setmana passada la vaig trobar incorrecta. La reacció posterior d'algun dels consellers, pitjor. No m'imagino el govern d'Holanda o de Bèlgica fent una cosa similar. Ni molt menys donant xifres esbojarrades al més pur estil bananero .

L'actitud de bona part de la premsa i dels mitjans ha estat penosa. El provincianisme patrioter de determinat periodisme resulta ridícul, però ha estat conseqüència de les baixes passions estimulades per les formes del Govern. Malauradament, recorda massa la premsa franquista dels anys quaranta: " ¡Si ellos tienen ONU nosotros tenemos dos! " Però aquí no s'ha actuat d'aquesta guisa per satisfer el Govern, sinó per donar una sortida rabiosa a l'antimadridisme futboler i a l'antiamericanisme ideològic que tradicionalment tenyeixen els nostres mitjans. La imatge projectada fa vergonya. La superficialitat, la manca d'esperit crític, el missatge populista ("entre 20.000 i 40.000 llocs de treball, pel cap baix") tocat d'un estil escassament occidental i aïllacionista, ens hauria de fer reflexionar sobre el tipus de mitjans d'informació que, entre tots, hem creat. Convé que redoblin esforços els senyors del Col·lectiu Emma per projectar una imatge seriosa del país. La seva feina d'un any la desfan els mitjans catalans en un dia.

Pel que fa als empresaris del sector turístic, res de nou. Em permeto recordar-los que aquests cracs són incapaços de posar ni un euro per pagar la subvenció a Ryanair però, això sí, com que és "essencial per a l'economia del país" (és a dir, per als seus interessos particulars), fan que la subvenció la pagui la Generalitat amb els nostres impostos. Són els mateixos empresaris que per instal·lar aire condicionat a les habitacions han necessitat subvencions (que vénen dels nostres impostos, altre cop). Són els que han convertit els pobles de la costa en una marranada, i que alhora s'indignen quan les televisions estrangeres mostren la realitat.

En aquest vodevil, l'oposició política al projecte d'Eurovegas també s'ha delatat. Els semblava malament per pura oposició i per simple aplicació de la "superioritat moral" amb què estan tocades les esquerres catalanes: Eurovegas havia de portar-nos prostitució (com si aquest negoci no fos ja el segon sector econòmic de l'Empordà), el blanqueig de diner de la droga (com si les màfies no es belluguessin per Barcelona i la costa com si fossin a cal sogre, blanquejant en totxo) i el diner negre (com si la construcció i el turisme catalans no treballessin sempre utilitzant aquest mitjà, de manera que han aconseguit que l'economia catalana tingui el 20% del PIB submergit). El que no agradava a l'oposició era que el promotor fos un americà destacat, del lobi jueu, republicà, etc. Ara, mort el gos americà, morta la ràbia del progressisme català.

Ara la mala jugada li han fet al fill d'uns amics. Somiava a ser paleta o cambrer al costat de casa, al Baix Llobregat, i no podrà. Ah no, calla! És veritat que ara el Tarragonès és un barri de Barcelona. Potser allarguen la L9 i el nano podrà anar-hi còmodament tot llegint el Mundo Deportivo mentre es menja l'entrepà.

stats