Televisió de clausura

Malgrat ser independentista, aquest columnista mai no ha cregut que els catalans siguin millors que la resta d'espanyols. Per això l'encuriosia que el programa amb més audiència de Catalunya fos un informatiu (el Telenotícies migdia de TV3) mentre que a la resta d'Espanya ho acostumen a ser sèries o programes d'entreteniment. Això el va portar, durant la setmana del 12 al 16 de març, a comparar els Telenotícies migdia de TV3 amb els seus homòlegs de TVE. Els programes els ha vist l'articulista per internet i ha descobert que potser el seu ordinador és botifler, perquè mentre que li fou fàcil accedir a TVE a la carta, l'equivalent de TV3 li va portar problemes.

El cas és que la sorpresa va ser grossa tan bon punt va començar perquè el 12 de març, de 60 minuts d'informatiu, TV3 va dedicar a informació internacional exactament 183 segons (3 minuts). Això sí, als esports hi van dedicar 12 minuts i mig. Per contra, aquell mateix dia, TVE va dedicar a la informació internacional 10 minuts i mig (tres vegades i mitja més que TV3). Astorat, el columnista va continuar analitzant tota la setmana. En total, els Telenotícies migdia de TV3 van dedicar a la informació internacional només el 7,5% del seu temps; i el 21,6% als esports. Per contra, els informatius del migdia de TVE van dedicar a internacional el 17,5%, el mateix temps que van dedicar al esports.

Però els ensurts d'aquest analitzador televisiu accidental no s'aturen aquí. Una cosa el va sorprendre: comprovar que els informatius de TVE són molt millors que els de TV3. TVE i RNE duen a terme la seva feina amb dignitat i eficiència certes. Els nostres mitjans públics, no. Des d'aleshores, el pobre columnista no toca ni quarts ni hores i va comentant la descoberta a coneguts i saludats. Sempre rep la mateixa resposta: "A bona hora et despertes, nano! Ja fa temps que no miro els informatius de TV3". Però hi ha un altre aspecte que no l'ha sorprès, però que l'ha espantat, i molt. Va descobrir, en el Telenotícies migdia del 13 de març, un fet greu. Es reproduïen unes declaracions del president Obama sobre l'evacuació de l'Afganistan. Venia a dir el president que ara tot seria més fàcil "...després que Bin Laden i els seus lloctinents han estat morts". Bé, això és el que se sentia que deia en anglès, de fons, perquè la traducció al català va ser "...després que Bin Laden i els seus lloctinents hagin estat assassinats". El columnista és del 1957, i sap que el franquisme ha deixat seqüeles. Però no s'imaginava que els censors de Mogambo s'haguessin enquistat a TV3.

L'experiència, globalment, va ser dura. "Amb això farceixen el cap als televidents del país?" I és que amb populisme es pot exaltar la mediocritat fins a convertir-la en líder d'audiència. "Sempre serà d'agrair un Sálvame Deluxe , que et ve de cara", va concloure el columnista. Entristit, ha comprovat, ara amb dades, que Catalunya té, definitivament, un problema amb TV3. Perquè empeny el país a isolar-se, allunyant-lo de l'esfera internacional i convencent-lo que els catalans viurien en el millor dels mons si no fos que estan envoltats de malvats insolidaris. Tous fulletons mediocres (això sí, de casa, eh?), horaris tercermundistes, espanyolització d'hàbits i llenguatge... El columnista és, a voltes, cruel, i s'imagina TV3 com una màquina de generar boletaires de shopping mall , abillats amb xandall blaugrana i que, preocupats per saber si la seva foto sortirà demà a l'espai d'El temps , estan convençuts que com el cava no hi ha res. Però, esclar, després del que ha vist amb els seus propis ulls, no se'n pot estar de comprovar com, dia a dia, TV3 ajuda a generar una opinió pública perillosament aïllacionista i arrauxada.

Fa uns anys, denunciar la disbauxa de les caixes d'estalvis i predir-ne (per evident!) el seu trist final va costar, a alguns, l'acusació de ser negatius i d'atacar les essències catalanes. L'enfavament nacional era total. Ara TV3 segueix camins similars i el columnista sap que la gent com ell tornarà a ser estigmatitzada. Però no se'n pot estar de denunciar que TV3 no és una bona televisió. Que està mal gestionada, perquè es gerencia segons les dèries dels seus corporativistes empleats. En resum, que ningú no soluciona els problemes que té la televisió pública d'un país tan indefens com Catalunya. Veu que TV3 està tocada, feble, i que això la fa presa fàcil dels seus enemics. I com que el columnista sap que hi ha coses que només una televisió pública catalana rigorosa i sanejada pot fer, pateix pel que li pugui passar.