05/10/2012

El cas és no canviar

3 min

Servidor va prometre's que fins que no es reformés el sistema electoral no aniria a votar. Però la realitat corre molt més que el sistema. Un dels encerts del president Mas ha consistit a arrencar a córrer i posar-se al nivell de la capçalera dels esdeveniments. Bé, el cas és que el 25-N aquest columnista anirà a votar. Com li ha dit un amic, polític ell: "En moments excepcionals, decisions excepcionals". Que la realitat corre a gran velocitat no ho dubta gairebé ningú. N'hi ha, però, que pretenen encarar la realitat catalana -ara nova i estimulant, després de tants anys- sense canviar ni un mil·límetre les actituds. Les maneres de fer que han podrit la política catalana fins al moll de l'os. Les que ens han portat a una decadent somnolència. Entre els que pretenen quedar-se immòbils trobem els socialistes catalans. No en tenien prou d'haver-nos entabanat des de fa anys amb el tronat federalisme, i amb la repetitiva cançoneta del grup parlamentari propi a Madrid, que ara, a sobre, pretenien fer-nos empassar per fresca i progressista una autèntica aixecada de camisa: les anomenades primàries .

Per fer veure que aquestes primàries serien innovadores, el socialisme català s'havia empescat el sufix a la francesa . Com la truita, que a tot el món es diu truita , i prou, mentre que aquí se li afegeix el qualificatiu a la francesa . I de la mateixa manera que la truita a la francesa que es fa aquí (que, per cert, ja gairebé ningú sap fer, i menys els cuiners desconstructors ) té poc a veure amb la truita que es fa a França, tampoc les primàries a la francesa que es van empescar els nostres socialistes tenen res a veure amb les primàries dels socialistes francesos. A França no es fan primàries de partit per escollir un cap de llista per la senzilla raó que, de llistes electorals, no n'hi ha. Les primàries, a tot l'Occident democràtic, serveixen per escollir el candidat d'un partit que posteriorment s'enfrontarà als candidats d'altres partits en unes eleccions presidencials. Pre-si-den-ci-als. Mai es fan primàries per ser utilitzades en unes eleccions a un Parlament.

Només en un país com el nostre, on la classe política ha caigut tan baix, podia tenir lloc una astracanada com la que pretenien muntar els socialistes catalans -i que, per cert, no ha estat analitzada i denunciada per cap dels anomenats analistes polítics , més amoïnats per la xafarderia política que altra cosa-. A cap partit de cap país, insisteixo, de l'Occident civilitzat, li passaria per l'avantsala del cervell voler entabanar la població amb unes primàries que no tenien altre objectiu que avalar un candidat que, tot seguit, immediatament, elaboraria una llista perfectament tancada per tal que l'elector se l'empassés sencera. Cal tenir galtes! Perquè a la majoria dels països que ens envolten, el Parlament s'elegeix per circumscripcions petites (un escó per circumscripció) i és l'elector qui determina quina persona de les que es presenten al seu districte és la més convenient. No necessiten designar cap de llista perquè, repeteixo, de llistes, no n'hi ha.

Una altra cosa seria que el president de la Generalitat fos elegit mitjançant un procés electoral a part i diferenciat del que s'organitza per elegir el Parlament (sistema francès, sistema americà... en general els de les repúbliques presidencialistes). Però pretendre fer passar per democràtic i transparent un líder de partit que, després, manipularà cel i terra per confeccionar unes llistes tancades és això: una estafa organitzada per algú que ha perdut el sentit de la realitat.

Aquest fet (aquestes famoses primàries a la francesa que ens pretenien encolomar) delata un immobilisme mortal per part del PSC-PSOE. Un no voler renunciar als vicis que han caracteritzat els partits catalans de la Transició -entre aquests vicis, el d'enganyar la població-. Prometen el federalisme que saben que no funcionarà, prometen un grup propi a Madrid que mai han veritablement desitjat, i ara pretenen fer-se els democràtics dient-nos que siguem bons minyons. Que ells s'encarregaran que puguem votar en un referèndum espanyolament legal quan saben perfectament que això mai tindrà lloc. Això sí, tot amanit, com sempre, amb un corrent intern de presumptes catalanistes d'estètica coitus interruptus . En definitiva, ignoren que els temps d'insultar la intel·ligència dels catalans potser van passar avall ara fa exactament vint-i-tres dies. Algú hauria d'explicar als socialistes catalans que fer veure que et ruixes amb perfum sense abans haver-te rentat forma part de l'època de Maria Antonieta.

stats