Publicitat
Publicitat

Sense fer-nos trampes

Els catalans tendim a la hipèrbole mental. Quan ens excitem amb una idea que ens sembla convenient, resulta que tots els fets i esdeveniments que tenen lloc a l'Univers van en la direcció d'afavorir el nostre projecte. No és res més que l'expressió d'una mediterraneïtat que ens obstinem a dissimular. Haver estat els primers d'Espanya ens ha deixat un pòsit que ens fa pensar que som equànimes i que tenim comportaments nord-europeus. He arribat a sentir dir a alguns compatriotes que el nostre sentit de l'humor és molt "britànic". Titllar de britànic un sentit de l'humor que ha col·locat un individu fent de ventre al costat de Josep i Maria, al bell mig del pessebre...

El comentari treu cap perquè he analitzat les estadístiques publicades per l'Eurostat sobre el PIB per càpita de les regions d'Europa (arriben fins al 2009). Com que les estadístiques cadascú les interpreta com li ve de gust, i com que sobre gustos no hi ha res escrit, he pensat que ja era hora d'escriure'n alguna cosa i dir-hi la meva. Em centraré en el PIB per càpita (o renda per càpita, per fer-ho més fàcil).

Primer. Periòdicament, surten notícies com ara: "El PIB per càpita català avança fins a arribar al 105% de la mitjana europea" i similars. Per conèixer l'avanç real de les coses, el primer que cal fer és comparar l'evolució a perímetre constant. No es pot dir que la renda per càpita catalana avança respecte a la mitjana europea si s'estan incorporant a la UE països amb rendes molt per sota la nostra. Així és normal que avancem en el rànquing! ¿Que la renda per càpita catalana ha millorat? Segur. Però és més aparent que altra cosa, perquè s'han anat incorporant a la UE països molt més pobres que nosaltres. Per tant, si agafo les darreres dades d'Eurostat, que diuen que la nostra renda per càpita era de 26.500 € el 2009, i les comparo amb els 31.326 € de mitjana dels dotze estats que conformaven la UE quan nosaltres ens hi vam incorporar, conclourem que la nostra renda per càpita equivalia, a perímetre constant, i a data 2009, al 85% de la mitjana europea. Segurament hem empitjorat d'ençà el 2009, però les dades no estan disponibles encara.

Segon. No val a dir que si Catalunya fos independent seria el país n de la UE en nivell de renda. Per dues raons. L'una, pel que he comentat en el punt anterior. Cal comparar-nos amb els dotze estats que formaven part de la UE quan ens hi vam incorporar (Benelux, França, Alemanya Occidental, Itàlia, el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Portugal i Espanya). L'altra, perquè si agafem les regions que conformen aquests dotze estats i les classifiquem segons la renda per càpita veurem que Catalunya ocupa un lloc que és cap a la meitat. I aquesta és la realitat. Si de veritat volem conèixer-nos, hem de fer comparacions que ens siguin útils. Ara, si el que volem és que ens esclati el pit de tant treure'l, el tema és un altre. La realitat és que hi ha quatre regions de França que estan davant nostre. I una de Grècia (sí, sí, de Grècia!). Ah, i onze (onze!) d'Itàlia! I deixo a part Alemanya. Oi que no s'ho imaginaven?

Tercer. Com dic, les referències que hem d'agafar per comparar-nos han de ser-nos d'utilitat i estímul, i no pas per donar-nos complaença. Per això detesto enormement (per nocius) els rànquings que fan els nostres mitjans de comunicació: "Els primers de l'estat espanyol en tal cosa..." Mira quin mèrit més brillant: els primers dels més mediocres! On és la vocació europea de Catalunya? Hi va haver un dia que ens vam posar el llistó alt -"Quatre motors per a Europa", ho recorden?-. Però això ha passat avall. Saben on són ara els altres tres "motors" en termes de renda per càpita? Doncs Roina-Alps (França) ens porta un 11% d'avantatge, Baden-Württemberg (Alemanya) un 19% i la Llombardia (Itàlia) un 22%. Per això mantinc que canviaria l'actual Barcelona per Lió (Roina-Alps) o Milà (Llombardia). Ara mateix. Per a ciutat aparador, alegre i lleugera ja hi ha Cartagena de Indias, i no m'entren gens de ganes de ser colombià, què volen que els digui...

Resumint. Ignoro com s'ha anat instal·lant la idea que els catalans som rics i laboriosos. Home, en certa manera ho som. Hi ha molts mils de milions de persones més pobres que nosaltres. Tenim la sort de ser a Europa i formar part del món ric. Però pensar que som els reis del mambo, i que és la dependència amb Espanya la que impedeix demostrar-ho, tampoc. La realitat és que si totes les regions de l'Europa que en el seu dia ens va acollir obtinguessin la independència, seríem l'estat 48è en renda per càpita. Honestament, no és pas per tirar coets!

Riure, malgrat tot