04/02/2011

El malbaratament es diu Anglada

3 min

Fa uns dies ens vam despertar amb una mala notícia: TV3 havia decidit prejubilar el senyor Martí Anglada. Després hem llegit a l'ARA una entrevista en què el senyor Anglada explica que es retira molt a desgrat seu. Apa que no hi ha periodistes per foragitar de TV3! Doncs no, havia de ser l'Anglada. La CCRTV aposta, doncs, pel periodisme d'EGB que, com un mantell, va tapant Catalunya. Aquest periodisme barbamec, gesticulador i imprecís que fa cròniques pròpies d'un treball de fi de curs. Però bé, aparquem el tema periodístic per un altre dia i centrem-nos en el malbaratament de recursos que significa, en general, una prejubilació.

Primer. Pèrdua de capital humà. La vida professional és una mena d'inversió. La fa l'individu per a ell mateix. I la fa l'empresa per tal d'obtenir millors resultats. Estem davant del que hauria de ser una conjuminació d'interessos. Però el nostre és un país al qual agrada massa enderrocar per fer obra nova. Aquest malbaratament, que no s'observa ni als països més rics, es trasllada també a les persones. En lloc de formar, aprofitar, reciclar culturalment, es prefereix fer fora treballadors amb experiència per posar-hi algú nou. Encara que aquest nou sigui de paper de fumar. Per tant, quan, per mera estratègia de costos a curt termini, es fa fora algú de vàlua, tots hi perden: l'individu i l'empresa.

Segon. El cost per al contribuent. Les empreses que prejubilen probablement no ho farien si no fos perquè el cost majoritari el suporta l'estat. Sembla ser que la nova regulació aprovada fa una setmana corregirà en part aquesta aberració. De moment, les prejubilacions són unes generoses contribuïdores a la creació d'un dèficit enorme. N'hi ha a tots els sectors. Sense anar més lluny, els recursos del FROB (ajudes per sanejar el sistema financer) estan orientats principalment a fer fora gent en condicions de jubilació anticipada. Es calcula que 15.000 persones s'hi han acollit.

Tercer. Incompatibilitats. El missatge que es dóna a un prejubilat és perfectament nociu: "No busquis feina, no treballis perquè, altrament, perdràs la prestació de la qual gaudeixes". S'està pagant, no només per donar una indemnització puntual, sinó perquè aquell individu no es bellugui. Se li paga per tal que no treballi mai més! Com poden veure, el sistema és francament aberrant. La distorsió que tot plegat acaba generant és enorme. Com que molts prejubilats volen continuar treballant, ho han de fer sense declarar. Perfecte! No únicament l'estat té una despesa il·lògica, sinó que, a sobre, s'impedeixen els ingressos per impostos d'una activitat que es veu obligada a dur-se a terme d'amagatotis... forçada pel mateix estat! Quart. Manca d'innovació i empobriment de la qualitat productiva. La millora de costos a força de substituir un empleat car per un de més barat s'ha demostrat molt nociva al nostre país (estem especialitzats a pervertir models econòmics). M'explico. En general, els darrers anys, l'empresa catalana ha intentat millorar la seva competitivitat per la via d'escanyar els costos, en lloc de fer-ho pel camí d'augmentar la productivitat. La substitució d'una persona que costa cent per dues que en costen quaranta cadascuna ha estat el motiu de la nostra pèrdua de competitivitat -perquè l' output per càpita ha disminuït-. El fet de reduir costos per aquesta via ha impedit la millora en processos, mètodes i procediments, formació, i inversions en tecnologia. Ans al contrari. La qualitat general de la mà d'obra ha baixat i el servei que obtenim ara és pitjor. I això per no parlar dels efectes que aquesta manera d'actuar ha provocat en la societat (excés d'immigració, mileurisme, etc.).

Dediquin uns minuts a meditar sobre el cas del senyor Martí Anglada i treguin-ne conclusions pròpies. Deixin-me fer un resum. (1) Els consumidors d'informació hem perdut un bon producte (les sàvies cròniques que, des de fora, enviava el senyor Anglada). (2) A partir d'ara li haurem de pagar el salari els contribuents, i ell deixar de ser un contribuent net per a les arques de l'estat. (3) El senyor Anglada no podrà fer allò que sap fer millor: exercir de periodista i, concretament, enviar cròniques des de l'estranger. Ho té prohibit. (i 4) TV3 el substituirà per algú professionalment més prim (això últim segur, perquè el senyor Anglada era el millor).

Bé, ja veuen que el sistema de prejubilacions és d'una gran perversitat. És un sistema que concentra tots els vicis: disminució en la qualitat del producte o servei ofert, empobriment de les arques públiques, manca d'innovació i productivitat, empobriment personal, estímul de l'economia negra, etc. Però he oblidat esmentar el més nociu: el sistema estimula un menyspreu social absolut per l'ètica del treball. El missatge excita encara més la laxitud que ens envaeix: "Treballar és una maledicció. Prejubilar-se és una solució. No siguis burro! Apunta-t'hi!".

stats