Populisme viari
La tardana aparició de Vox a Espanya deu tenir diverses raons. Tinc la impressió que el seu missatge patrioter espanyol –aquest discurs tavernari, típic de caserna franquista– ja està agafat pel PP i Ciutadans. D'altra banda, allò que caracteritza els partits europeus germans de Vox, el populisme, també està ocupat. Corre per la sang de tots els partits espanyols –catalans inclosos–. El populisme és un marxamo hispà. Una més de les tristes herències deixades a Llatinoamèrica –un continent, l’únic del món, tocat, de cap a peus, pel populisme–. En resum, que a Vox només li queda un tret d’identitat específic: el neofeixisme. Perquè, no ens enganyem, el comportament d’extrema dreta és el del PP i Ciutadans –mirin i comparin, si no, els seus mítings amb els del Front Nacional de Le Pen.
Aquest columnista va visitar sovint l’Alemanya anterior a la caiguda del Mur. Posteriorment també la unificada de l’època postcomunista. Durant la unificació vaig observar com, al territori de l’antiga República Democràtica Alemanya (la RDA, la comunista), s’adaptaven els carrils d’incorporació a les autopistes convertint-los en carrils d’acceleració, ja que, fins llavors, havien tingut forma de T. Lògic. La quantitat de vehicles a l’antiga RDA, i la seva velocitat, feien del tot innecessaris els carrils d’acceleració per accedir a les carreteres principals.
Sempre va sorprendre que les autopistes alemanyes, com les austríaques, continuessin sent gratuïtes. Però vet aquí que un dia, de cop i volta, a Alemanya els va entrar la dèria d’introduir-hi peatges. Què havia passat? Senzill: Polònia i altres països de l’Est (antic bloc comunista) aviat s’incorporarien a la Unió Europea (UE) i Alemanya deixaria de ser un cul de sac per esdevenir un país de pas –fins aleshores el comerç entre els països de l’Est i l’Europa Occidental havia estat pràcticament nul–. S’esperava que, a partir de llavors, els productes viatgessin des de Polònia, Txèquia i els països bàltics cap a Europa Occidental i viceversa. És a dir, per fer-ho ras i curt, les autopistes alemanyes, pagades amb impostos dels alemanys, passarien a ser utilitzades –gastades– per individus i empreses que no cotitzaven a Alemanya. No és difícil d’entendre per què s'hi volien introduir peatges, oi?
Des d’aleshores els intents alemanys per fer pagar les autopistes als no alemanys han estat múltiples: que paguessin només els no alemanys, que pagués tothom però que el govern federal subvencionés els ciutadans alemanys, etc. No hi ha hagut res a fer. Les iniciatives han estat sempre tombades per la UE, que no tolera, lògicament, que cap govern discrimini entre propis i la resta de ciutadans de la UE. Actualment paguen peatge a Alemanya tots els vehicles a partit de set tones i mitja de pes.
Més amunt els comentava la impossibilitat que Vox s’apoderi de l’espai populista perquè ja és propietat dels partits tradicionals. Què són, sinó populisme barroer tocat de mediterranisme, tots els poliesportius i centres culturals, totes les escoles de proximitat, els centres d’atenció primària innecessaris, etc. que tenen una bona part dels pobles catalans i dels quals no gaudeixen els pobles equivalents de països més rics que nosaltres –entre ells Alemanya–? ¿O la darrera reducció de preus de medicaments implantada pel govern del PSOE en plena campanya electoral? ¿O les peonades andaluses i extremenyes? ¿O rebutjar el copagament per a l'atenció mèdica? ¿O la pujada de l'IRPF del govern català per acontentar els socis de la senyora Colau, en lloc de barallar-se pel dèficit de balances fiscals amb Espanya? Tot això és populisme. Fer-nos el Robin Hood de pa sucat amb oli ens agrada d’allò més. Caracteritza un món hispà del qual, malauradament, Catalunya forma part.
Ara s’alliberen concessions que els nostres mitjans –sovint superficials– presenten, amb un cert to subliminal, com una “conquesta social”. S’apel·la, en aquest cas equivocadament, al greuge comparatiu amb la resta d’Espanya. Ja fa massa temps que els catalans ens complaem utilitzant la vara de mesurar espanyola –una manera com qualsevol altra d'abaixar el nivell.
Hi ha moltes raons tècniques per defensar el peatge a les autopistes. Però cal ser realment un populista de raça per vendre la idea que les autopistes han de ser de franc sabent el que costen, qui les utilitza i les conseqüències greus de la seva gratuïtat. Catalunya és un país de pas –no cal ser gaire intel·ligent per adonar-se’n–, com Alemanya. ¿Però saben quina és la principal diferència amb els alemanys? Doncs que ells estan ben governats i nosaltres no. El gruix professional i la responsabilitat dels seus polítics són bastant superiors als dels nostres. Una qüestió que, per ara, sembla inevitable.
