Xavier Theros

Xavier Theros

En aquesta casa del Raval va néixer Danone

Aquesta finca és al carrer dels Àngels, al barri del Raval. Tot i que ara no hi ha cap senyal que la identifiqui, en aquest indret va néixer la marca pionera que va popularitzar el iogurt i el quefir al...

L’American Sport Line

Fa poc em va caure a les mans una curiosa novel·la titulada Noches de Barcelona, de Ramón de Sanchis, publicada per l’editorial Alcibíades l’any 1948. Al marge de la seva qualitat literària, configura un...

Una ciutat de fàbriques

Fa unes setmanes parlava de l’aparició de noves eines informàtiques per a l’estudi de la història de Barcelona, i citava el cas de la digitalització de les Rúbriques de Bruniquer. Aquesta setmana torno al...

Els fantasmes del diluvi

El Diluvio era un diari republicà i anticlerical que va competir molts anys amb La Vanguardia com la publicació més llegida a Barcelona. A finals del segle XIX, aquell rotatiu va donar diverses notícies de...

La Bonne

En les últimes setmanes els barcelonins ens hem assabentat de les dificultats d’un dels llocs més emblemàtics de la nostra cultura popular. La Diputació de Barcelona no es mostra gaire disposada a garantir...

Les Tres Encarnacions

La ronda del Guinardó és com un riu cabalós, una frontera que separa l’Alt Guinardó del Baix Guinardó. Però darrere d’aquesta massa d’apartaments moderns encara sobreviuen petits nuclis de l’antiga barriada...

La Rambla dels diaris

El diumenge compro el diari, un costum que sembla estar de baixa en el nostre món digital. Abans que existissin les edicions d’internet, comprar la premsa era un hàbit entre les famílies benestants i un...

La Fecsa

Fa dies que hi passo per davant, prou encuriosit per buscar informació del tema i escriure aquest article. A l’antiga seu de Fecsa, amb les seves emblemàtiques xemeneies que donen personalitat al Paral·lel,...

La Rata Morta

Els nius d’art van ser una febre que va experimentar la ciutat fins a mitjans del segle XX. Moltes tavernes es van fer un rentat de cara muntant nius d’art, una manera barata i original de fidelitzar la...

Un vaixell de pedra

Diumenge passat em van convidar a participar en la Setmana Internacional de Novel·la Negra de Barcelona, en una taula rodona en companyia de dos amics a qui fa molts anys que conec, l’arquitecta Itziar...

Es retraten morts

Al’inici de l’era victoriana va sortir una moda entre les famílies angleses de certa posició de retratar els parents difunts com si fossin vius. Els lligaven a unes peanyes de ferro, els vestien i...

La Rambla asseguda

A la Rambla amb prou feines s’hi pot caminar, i encara menys seure. Avui hi he hagut de passar i he provat de fugir pels laterals. Com que abans és la paraula màgica dels vells, mentre m’escapava a la...

La ciutat porticada

En l’imaginari burgès, Barcelona havia de ser una ciutat porxada al gust de París. El model de la característica Rue Rivoli estava molt present en diversos projectes que es van desenvolupar a casa nostra....

Enterrats vius

La meva avia materna encara en parlava quan jo era petit, i n’explicava casos que van ser famosos quan ella era una nena. Recordo la història d’una senyora de l’alta societat, enterrada en un panteó del...

Tertúlies

Ignoro si actualment és igual, però en la meva adolescència era habitual que, quan dos o més joves amb vocació literària es trobaven, algú digués d’organitzar una tertúlia. Llavors, aquest format de xarxa...

L’any de la rajola

Pel que fa a la història menuda de Barcelona, l’any que està a punt d’acabar ha sigut el del descobriment d’un element urbà al qual, fins ara, no s’hi havia donat cap importància. Les rajoles hidràuliques,...

L’astròleg i l’edat de pedra

Estem acostumats a veure per la ciutat les restes fòssils que deixa la història. Imatges de prohoms i monuments a ideals, que al seu moment van semblar un bon exemple, i als quals el temps ha tractat de...

Les cigarreres de Barcelona

És una plaça malgirbada, com si el carrer Tallers tingués una vorera més ampla que l’altra. La recordo com un lloc inhòspit i buit, que en els últims anys ha vist l’aparició de terrasses amb un públic...

Bruniquer i la Barcelona pretèrita

En els últims anys, internet s’ha convertit en un dels millors aliats per als aficionats a la història de Barcelona. Fa pocs dies, l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’associació Barchinona van presentar...

Barri de Drassanes

Fa pocs dies passejava amb uns amics forasters que van voler veure el que quedava de l’antic Barri Xino. Caminant-hi amb ells, vaig adonar-me que tota la seva llegenda ens ha sigut presentada com un bolet...

El sindicat de cecs de Catalunya

Aquest any s’ha celebrat el 80è aniversari de l’ONCE, una organització modèlica en la promoció de les persones amb limitacions visuals, fundada el 1938, en plena Guerra Civil, després d’un congrés celebrat...

Halloween abans de Halloween

Sorgides directament d’un món pretecnològic, les fantasmagories eren una barreja impossible d’experiment científic, joc de prestidigitació i cinema, que feia servir una llanterna màgica per projectar...

Una escola de Goday

A questa setmana ha començat el curs escolar. La ciutat ja ha notat la presència dels infants camí de classe, un moviment de criatures i motxilles que ara ens resulta tan natural com l’arribada de les...

L’enciclopèdica fàbrica Estruch

A vegades el temps fa estranyes connexions. El 27 d’octubre, entremig de tants moments històrics, va tenir lloc l’esperada designació d’una seu per a l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), després que perdés...

Hipopòtams i rinoceronts

Entre els diversos acudits que han circulat aquests dies estranys per la ciutat hi ha aquell que diu: “Ha estat desenterrar Dalí i tornar-se tot surrealista”. Un dels llocs de Barcelona que recorden...

La casa Pau Turull

Quan torneu a passar pel carrer Ferran, fixeu-vos-hi. Segur que l’heu vista un munt de vegades, és aquella casa de grans reixes de ferro i monumental portalada de pedra, a la vorera dels números parells,...

Ara som Quatra

No és pas l’edifici més popular de la Rambla. Discretament, la seva façana llueix elegants esgrafiats d’ocells, garlandes i infantons, damunt d’un fons vermell. Un casalot barroc de planta i cinc pisos,...

El paral·lel d’en Rossend Llurba

Feia temps que sentia a parlar d’aquest text. Van localitzar-lo en ocasió de l’extraordinària exposició sobre el Paral·lel que es va poder veure, fa uns anys, al Centre de Cultura Contemporània. Els seus...

Un menú per a Casa Leopoldo

Tot és al seu lloc, com si no hagués passat el temps des que l’antiga propietària va tancar, l’estiu del 2015. Els sòcols de rajola, les taules d’un blanc immaculat, els cartells de toros. Només petits...

Alguns poetes a Barcelona

Eren temps de grans esperances, ningú s’ho volia perdre. Va ser com un curt festeig, adolescent i lliure, amb el món somiat. Tota una ciutat al carrer, alleujada després de la mort del general Franco, que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >