CAPS I PUNTES

Assalt al tren del Poblenou

Tres persones van acabar a la presó per còmplices, però els diners no van aparèixer mai

A l’actual plaça de Ramon Calsina hi havia la fàbrica de Can Girona, una empresa tan important que el seu propietari, el banquer Manuel Girona, va aconseguir que obrissin una estació de la companyia ferroviària MZA just al costat de les seves instal·lacions. Entre la plaça i la ronda Litoral, delimitada pels carrers de Provençals i Selva de Mar, per l’estació de Poblenou hi passaven molts combois de mercaderies. L’edifici quedava davant de la platja de la Mar Bella, a tocar del barri de barraques del Pequín i de la caserna d’artilleria del Camp de la Bota. Poca cosa queda d’aquella època, més enllà d’episodis com el que va tenir lloc a quatre passes d’aquí, quan un grup d’homes va assaltar el tren que duia els sous dels treballadors de la MZA, exactament 140.000 pessetes en bitllets, 9.000 en plata i 150 en xavalla.

A les set del matí de l’1 de setembre del 1922, un automòbil Buick va deixar dos homes a l’estació de França, que van entrar al vestíbul i es van confondre entre els operaris que es desplaçaven cada matí al dipòsit de màquines de l’estació de Poblenou. El comboi, format per una locomotora i quatre vagons, va sortir puntual a dos quarts de set i va realitzar el seu trajecte sense cap incident. Però just abans d’arribar al seu destí, els dos desconeguts van entrar al compartiment de la caixa forta i, a punta de pistola, van neutralitzar els vigilants, van aturar la màquina i van obligar tothom a baixar a la via. Per acabar de convèncer els indecisos, van aparèixer uns altres quatre homes, també armats, que van començar a tirotejar els vagons.

Tenien el botí, però el maquinista es va posar a tocar el senyal d’alarma. Veient el perill, dos dels atracadors van capturar el guardabarrera i un guàrdia, a qui van lligar i emmordassar. Tanmateix, els obrers desallotjats del tren es van enfrontar a pedrades amb els atracadors i van començar a perseguir-los, mentre els soldats del Camp de la Bota s’afegien a la persecució amb els seus fusells. En aquell intercanvi de trets van caure morts un dels treballadors i un dels assaltants, però la resta del grup va aconseguir segrestar un cotxe i fugir en direcció a Sant Andreu. El propietari del vehicle va ser obligat a conduir pel carrer de la Marina i per la Gran Via, fins a acabar al Barri Xino. Un dels atracadors anava ferit amb un tret a l’espatlla: es deia Ramon Recasens i era un sindicalista conegut que es va estar un temps amagat a Hostafrancs. Al carrer Ferlandina van baixar els dos últims atracadors amb la caixa forta, mentre el conductor segrestat corria a fer denúncia a la policia.

El primer detingut va ser el conductor del Buick, a qui s’havia vist el dia abans vigilant l’estació. L’atracador mort va resultar ser un altre sindicalista amb antecedents, i aviat es va arribar a la conclusió que es tractava d’una operació dels escamots anarquistes que tenia com a finalitat fornir la comissió d’ajut als presos. Aquest cas va galvanitzar la ciutat i es va fer molt famós, sobretot pel seguiment que en va fer el diari El Diluvio. En pocs dies es van practicar diverses detencions, però els autors materials del robatori van poder fugir a França.

Tres persones van acabar a la presó per còmplices, però els diners no van aparèixer mai. L’inspector en cap de seguretat a Barcelona, el general Miguel Arlegui, va declarar que els sindicalistes havien posat preu al seu cap i al d’altres persones, com el governador civil: pagaven 20.000 pessetes per mort. Va afegir que podien oferir aquella xifra gràcies al botí obtingut en l’assalt al tren del Poblenou, un episodi oblidat que va tenir lloc molt a prop d’aquesta pacífica placeta, la de Ramon Calsina.