CAPS I PUNTES

La Fecsa

Fa dies que hi passo per davant, prou encuriosit per buscar informació del tema i escriure aquest article. A l’antiga seu de Fecsa, amb les seves emblemàtiques xemeneies que donen personalitat al Paral·lel, s’hi estan fent obres. Cada matí surten camions plens de ferralla dels seus aparcaments subterranis, i uns obrers treuen runa i panells trencats dels pisos superiors fent servir una grua per a mudances. Som a l’anomenat Grup de Mata, una de les primeres centrals elèctriques que van abastir de llum la ciutat des del 1883. Dos anys abans s’havia fundat la Societat Espanyola d’Electricitat (SEE), que va comprar a la família Vila una parcel·la situada entre el Paral·lel i el carrer de Vila i Vilà, delimitada pels carrers de Cabanes i Mata. Allà es van edificar una sèrie d’instal·lacions fabrils dissenyades per l’enginyer Narcís Xifrà, un pioner en la producció d’energia a Barcelona que el 1875 havia fundat, amb Tomàs Dalmau, la primera central de la Rambla de Canaletes.

L’any 1890 aquella petita central va ser venuda a un grup d’inversors anglesos, i aquest grup la va revendre a l’alemanya AEG, que el 1891 va crear la Companyia Barcelonesa d’Electricitat. El 1891 aquesta empresa va aixecar una primera xemeneia de 60 metres d’alçada, seguida de dues més de les mateixes dimensions el 1908 i el 1912. Aquestes tres torres imponents es van convertir en un dels símbols més poderosos d’aquella part de la ciutat. El cronista Jaume Passarell explicava que en les fredes nits d’hivern tots els captaires de Barcelona hi anaven a dormir a la vora, perquè les calderes escalfaven la paret de la fàbrica més propera al carrer Cabanes, i hi havia empentes per agafar els millors llocs.

El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited, amb una filial espanyola anomenada Riegos y Fuerzas del Ebro, que seria coneguda popularment com la Canadenca. Aquest febrer ha fet cent anys de la famosa vaga del 1919, que va paralitzar la ciutat i gran part de la indústria catalana durant 44 dies. La mobilització va aconseguir els seus objectius salarials i laborals, a més de la jornada de vuit hores. El 1925 la Barcelona Traction adquiria la seva competència directa, la companyia d’Energia Elèctrica de Catalunya (EEC), i es convertia en una de les principals subministradores de llum a Espanya. Això va ser així fins a la postguerra, però el 1948 va fer fallida i va passar a mans de l’empresari Joan March, que la va comprar en una polèmica operació financera. I la va convertir en la companyia Fuerzas Eléctricas de Cataluña (Fecsa), que va monopolitzar quasi la totalitat de l’energia que es consumia a Catalunya. En aquest període es van construir diverses centrals tèrmiques com la del Besòs, a Sant Adrià, també identificable per tres grans xemeneies.

La central del carrer Mata va començar a ser desmantellada a partir del 1987, quan es va fer el Parc de les Tres Xemeneies on abans hi havia la fàbrica. I s’hi va construir la seu de Fecsa-Endesa, en funcionament fins que el 2012 van traslladar els treballadors i l’edifici va quedar buit, transformat de nou en refugi de captaires. Al davant s’hi va desenvolupar un dels espais més interessants de la ciutat, punt de trobada de molts col·lectius, escenari per a diversos mercats de cap de setmana i un dels epicentres de l’art urbà barceloní.

La seu actual pertany, des del 2017, a la gestora immobiliària Conren Tramway, que l’està rehabilitant. Els veïns la reivindicaven per fer-hi equipaments, però seran oficines. Des de les altures, les tres xemeneies sembla que s’ho mirin, segures que aquest només és un altre episodi en la historia d’aquest indret.