CAPS I PUNTES

Fer-se la casa un mateix

La notícia va sortir aquest estiu, l’aparició d’un gran mural en una paret mitgera, al costat de l’estació de metro Coll - LaTeixonera, a la plaça del Doctor Matias Guiu. El projecte, impulsat pel Pla de Barris, és obra de Roc Blackblock, un il·lustrador i muralista que ha realitzat altres encàrrecs similars en diversos barris de la ciutat, com la façana de Can Vies i la del Casal de Joves de Roquetes. El mural, que serà inaugurat oficialment aquest mes de setembre, porta per títol Amb les nostres mans, i és un homenatge a les veïnes i veïns que, en arribar a la ciutat, durant les grans onades migratòries dels anys seixanta, van haver de construir-se les seves pròpies cases.

Situat a la falda del turó de la Creueta del Coll, el barri de la Teixonera havia allotjat antigament un eremitori medieval dedicat a la Mare de Déu de Font-rúbia. Llavors, això eren terrenys de secà, amb molt poca vegetació, i encara menys població, que pertanyien al municipi d’Horta. A mitjans del segle XIX van aparèixer els primers projectes d’urbanització. Però aquest procés no es va iniciar de debò fins a l’any 1901, quan es va aprovar la construcció d’un conjunt de cases d’estiueig a la finca de Can Grau, propietat de l’empresari Joaquim Taxonera.

El 1904 Horta es va integrar a Barcelona, mentre el projecte d’en Taxonera s’ampliava progressivament amb més parcel·les, fins a rebre el nom de Colònia Taxonera. L’any 1915 es van començar a edificar les primeres torres, aproximadament per l’actual avinguda de Coll i Alentorn. La promoció va atraure famílies benestants de Barcelona, que valoraven el clima saludable i el paisatge d’aquest indret. El seu promotor s’hi va fer construir la Casa Taxonera, al carrer Besòs, actualment un edifici municipal. En poc temps van aparèixer nous carrers, com el dedicat a Àngela Rosell, la dona d’en Taxonera, de manera que formaven ja un conjunt considerable de vies, com Mare de Déu dels Àngels, Santa Albina, Sant Crispí i Santa Rosalia.

Als anys vint, al mateix temps que acollia estiuejants, van fer aparició tot un seguit de cases més modestes, on es van instal·lar molts dels treballadors de la veïna bòbila Giravent. Aquest negoci familiar va arribar a tenir una plantilla nombrosa, gràcies al fet de ser una de les proveïdores de material per a la construcció de l’Exposició Internacional del 1929. De com era llavors la barriada podem fer-nos-en una idea fullejant la premsa de l’època. Sabem que hi va haver un sagnant parricidi al carrer Plutó, i que els seus habitants es queixaven per la manca d’aigua i de seguretat. Fins i tot, la Colònia Taxonera va tenir el seu crim, comentat pels diaris del 1925, quan un home enfollit va assassinar la seva esposa i després es va suïcidar mentre era a la presó.

Durant la postguerra ja es va produir una primera onada migratòria, que va trobar feina en les obres de la residència sanitària de la Vall d’Hebron. En aquells anys, la bòbila es va passar a dir Carmen. I en una torre coneguda com la Casa dels Vienesos, avui desapareguda, hi van viure un temps els membres d’aquella mítica companyia de teatre, com Arthur Kaps i Hertha Frankel. No va ser fins als anys seixanta, quan va tenir lloc la principal arribada d’habitants de l’Espanya meridional, que es van veure empesos per les circumstàncies a construir-se ells mateixos les seves casetes, alguna d’elles encara present al barri. Una experiència de sacrifici i feina dura, que va arrabassar el temps lliure de tota una generació. Poca gent pot explicar que s’ha fet la casa on viu amb les seves mans. Tanmateix, aquesta és la història que ens explica el mural d’en Blackblock. 