17/07/2016

L'Arnau i el futur del paral·lel

3 min
L’Arnau i el futur del paral·lel

He quedat per parlar amb tres representants de la plataforma Recuperem el Teatre Arnau: són Silvia Cortés, Borja Lozano i Rocío Manzano, que ve com a membre del col·lectiu de 60 companyies teatrals que també l’integren. Som a la terrassa del Bar Borrell, un dels escassos supervivents d’aquell Paral·lel dels teatres, que va ser epicentre de l’oci i la diversió a casa nostra. Després del traumàtic enderroc del Talia (des de llavors un solar), i de les cròniques dificultats d’El Molino, l’Arnau és l’única sala que queda en peu amb el seu aspecte original, una barraca de fusta que l’any 1904 es va reconstruir amb precaris envans i sostre cobert d’uralita. És aquesta modesta edificació farcida d’història la que reivindiquen entitats veïnals i grups dedicats a les arts escèniques, que es van constituir en plataforma ara fa poc més d’un any.

Reclamen que no es deixi perdre l’Arnau, que es rescati de la deixadesa, que torni a funcionar com a escenari, que sigui lloc d’exhibició i debat per recuperar la memòria de l’avinguda, que pugui acollir les activitats de les diverses entitats del barri, i tot amb un model de gestió comunitària. Pregunto pel projecte municipal de convertir-lo en un museu i em responen que tant el Raval com el Poble-sec i Sant Antoni, els tres barris que comparteixen aquest territori, ja comencen a patir una gran pressió urbanística i turística, amb increment dels lloguers i molts apartaments dedicats a allotjar visitants. Segons em diuen: "S’ha d’evitar que el Paral·lel es converteixi en un eix turístic que comuniqui el port de Barcelona amb la Fira, volem un Paral·lel ciutadà i viu".

L’Arnau va obrir l’any 1894, i oferia diversos gèneres teatrals i cinema. Va ser la sala on va triomfar Raquel Meller, que té placeta i estàtua just davant; i el 1930 va passar a dir-se Cinema Arnau. A finals del segle XX va tornar a la revista i el music hall. Però, després de diverses peripècies, va haver de tancar ara fa dotze anys, i va estar a punt de ser enderrocat per l’Ajuntament. Per evitar-ho, el 2006 va ser ocupat pel col·lectiu Espais Alliberats per la Cultura, que també va fer intervencions davant d’El Molino i el ball Bahia del carrer Olzinelles. Va estar a punt de convertir-se en un geriàtric, i més tard en un temple de l’Església Cristiana Xinesa. Finalment l’Ajuntament el va adquirir el 2011 per fer-hi equipaments, i l’any passat va anunciar el projecte d’habilitar-lo com a Museu de les Arts Escèniques, aprofitant el material que guarda l’Institut del Teatre. La plataforma Recuperem el Teatre Arnau no hi està d’acord: "Ho convertiria en un espai estàtic, i afavoriria la massificació turística".

L’espai polivalent que tenen al cap agafa com a referència el madrileny Teatro del Barrio, l’Ateneu de Nou Barris o espais com l’Ateneu l’Harmonia, Pou de la Figuera o Can Batlló. Quan els pregunto per la futura gestió de l’edifici responen: "Una gestora integrada per companyies i veïns, capaç d’agrupar les entitats dels barris". Fa uns mesos es va iniciar un procés participatiu que estarà obert fins al desembre i definirà precisament això. Mentrestant: "Aquí tothom milita amb el seu temps sobrant".

Avui diumenge, a partir de les set de la tarda, organitzen la tercera de les gales que han fet en els últims mesos per cridar l’atenció dels mitjans, de la gent del teatre i del veïnat. Aquesta vegada la programació ja és tota una declaració de principis. La placeta Raquel Meller es transformarà en un envelat de festa major, on dues presentadores aniran del passat al present, donant pas a un vals interpretat per un duet de violoncel, òpera amb Modus Operandi, mim amb Ana Carone, el Mag Àlex, batucada, el grup musical de cinema antic Mamut Cinema, ball del fanalet i sopar popular. Tot amb la façana de l’Arnau al darrere.

stats