Memòries locals
Malgrat el seu aspecte tímid, l’historiador Agus Giralt és un apassionat defensor del nostre passat, i de la capacitat transformadora d’escoltar la gent gran. Ho és des del seu esplèndid blog Memòria de Sants, on prova de recollir els aspectes més desconeguts del seu barri i de donar-hi la importància que es mereixen. Ho és també els dissabtes al matí des de Sants 3 Ràdio, on porta el programa Enregistrem la memòria, amb el qual aproxima la història oral de la seva barriada a l’oient entrevistant testimonis de la Guerra Civil o la postguerra. Fins i tot ho és en la seva feina amb l’Associació Projectart, en què col·labora en projectes audiovisuals per a la televisió de Nou Barris.
Aquesta voluntat d’explicar la ciutat i qui l’habita, a l’Agus li ve de família. El seu pare -Eugeni Giralt- va ser un activista veïnal molt conegut, vinculat a l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, una agrupació que als anys 70 i 80 va protagonitzar la lluita contra les draconianes condicions que volia imposar l’obertura del Cinturó de Ronda, o la recuperació per a la ciutadania de la fàbrica Serra i Balet (actualment el Club Esportiu Mediterrani). Tot i que no els veia gaire durant la setmana, l’Eugeni agafava els seus fills el diumenge al matí i se’ls emportava a passejar pel barri. D’ofici era paleta, i s’ho passava bé ensenyant-los els bonics edificis modernistes que encara conserva Sants. També anaven al mercat de llibres de Sant Antoni, i com a conseqüència d’aquelles excursions a casa seva sempre hi va haver llibres sobre la història de Barcelona: “Els tenies per allà i els acabaves llegint”.
Historiadors 2.0
L’Agus va estudiar història i, quan va acabar la carrera, li van encarregar que escrivís una sèrie d’articles mensuals per a la revista La Burxa. El seu amic i també historiador Dani Cortijo va encoratjar-lo a escriure un blog. Cortijo ho feia a Altres Barcelones (Altresbarcelones.com), i ell va començar llavors Memòria de Sants (Memoriadesants.blogspot.com.es). L’aparent fredor d’internet va portar-lo a preguntar-se qui el devia llegir. Però amb el temps va descobrir que es produïa una feliç interacció amb els seus lectors, que li proposaven temes i li aportaven informació. “Es va crear una xarxa de pàgines dedicades a la història barcelonina amb un punt de vista original, fruit de les noves tecnologies. A mi m’agrada dir que som historiadors 2.0 -diu l’Agus-, els blogs estan creant lectures més variades de la ciutat, un relat més pròxim a les experiències dels seus protagonistes”.
En aquest món virtual els articles barregen història amb reivindicacions. Quan van enrunar la casa de mossèn Pere Oliveras Lapostolet al carrer de Sants, un sacerdot obrer que anava a contracorrent del bisbat, l’Agus va penjar a la façana uns panells que explicaven la seva història. A Memòria de Sants s’ha parlat de la Casa Gran (El Barco), l’únic edifici de Barcelona que ha organitzat la seva pròpia festa major. O del Foment Republicà del carrer Cros, on l’any 1931 es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya. Fàbriques, associacions i cooperatives han protagonitzat els seus escrits: “La memòria històrica no té res a veure amb la nostàlgia, sinó amb la creació de nova consciència. Per exemple, les cooperatives s’havien oblidat. Recuperar el seu llegat ha generat nous projectes entre gent jove que desconeixia aquell model”.
Entre les últimes entrades al seu blog destaquen la reivindicació de la capella del Sant Crist, al carrer del mateix nom, una petita construcció del segle XVII malmesa per unes obres il·legals. O el nomenclàtor del barri, encara amb personatges sinistres com Enric Bargés, i en el qual falten noms com l’activista Josep Pons, el sindicalista Francesc Comas, els germans Fortuny de l’Orquestra Elèctrica Dharma o mossèn Pere Oliveras.
