CAPS I PUNTES

Músics cecs

Avui dia el carrer de Sant Vicenç és un dels més castigats per la inseguretat que regna al Raval. Però en els seus bons temps aquestes voreres eren conegudes pels cecs que s’hi estaven tot el dia carretejant els instruments musicals amb els quals es guanyaven la vida. Recordo haver sentit a parlar d’aquest lloc a les antigues veïnes de la petita botiga de mobles que el meu pare tenia al carrer de Joaquín Costa, un indret màgic habitat per músics captaires que semblaven sortits d’una obra de Valle-Inclán.

El número 21 d’aquest carrer és un espai de coworking. Tanmateix, a finals del segle XIX al seu lloc hi havia una xocolateria on es reunien els músics cecs que ocupaven les cantonades de la ciutat i que cada tarda es concentraven al voltant de les seves taules per passar l’estona. Les primeres notícies d’aquest local són del 1882, quan sabem que els indigents van fer una col·lecta per ajudar les famílies obreres afectades per l’explosió a la caldera de la fàbrica Morell i Murillo del carrer d’Amàlia. A fi d’organitzar-se, el 1890 van fundar la societat La Fraternitat Musical. La seu era al primer pis de la mateixa finca, i durant l’any 1891 van actuar en teatres com el Tívoli, el Circo Ecuestre o el Novedades. La història d’aquesta formació es va estendre, com a mínim, fins al 1921, quan trobem l’anunci d’un dels seus concerts durant les festes del carrer Alt de Sant Pere. A més, publicaven el diari La Emancipación.

Mentrestant, el 1893 la xocolateria va canviar de propietari i es va transformar en la Cerveseria Musical, amb el mateix públic d’abans. En aquell lloc també s’hi reunien altres associacions de captaires, així com la societat de brocanters Las Américas. Els anys 1903 i 1904 el Casino de Sants va organitzar un concurs d’orquestres de cecs, que va anar a buscar al local del carrer Sant Vicenç, amb la participació de bandes com Los Claveles, el quintet Joseph Soler, Los Tranquils o El Lirio. L’experiència va arribar a la seva fi quan el 1908 la cerveseria va plegar.

L’ofici de músic havia sigut molt comú entre les persones invidents, que així es podien guanyar la vida tocant pel carrer. Des de les primeres institucions de beneficència dedicades a aquest col·lectiu, sorgides a partir de l’Escola de Cecs de Josep Ricart, l’ensenyament musical era un dels punts de referència. Com ho seria després a la Casa de la Caritat o l’escola de Sant Gaietà. Així, les orquestres de cecs es van convertir en habituals a les festes populars, com la processó del Corpus o la festa de Santa Llúcia.

L’any 1886 els barcelonins van assistir a l’enterrament d’un membre de La Fraternitat acompanyat de diverses formacions musicals, que van recórrer els carrers de Ferran i Jaume I interpretant marxes fúnebres. Llavors era famós el Quartet Armadas, amb un repertori de música clàssica, que tocava sovint a la Gran Via amb el passeig de Gràcia. O l’orquestra que es reunia cada setmana al passatge Madoz. La presència d’aquests artistes a la ciutat era tan freqüent que no es concebia un cafè de la Rambla sense el seu enllustrador, els venedors de tabac i loteria, i sense la seva orquestrina de cecs. Un espectacle que es va perllongar fins ben entrada la postguerra, quan molts músics es van reconvertir en venedors de cupons de l’ONCE.

El 1949 La Vanguardia recollia el canvi d’instruments i repertori de les últimes formacions, que havien abandonat violins i contrabaixos per l’acordió i havien canviat els valsos pel jazz. Una mutació entre els intèrprets invidents, cridats a desaparèixer de la via pública, que avui podria amenaçar els músics que hi veuen si no fem res per protegir la música i els que la creen.