11/12/2016

No es convida particularment

3 min
Al número 131 del carrer Gran de Gràcia hi va haver durant molts anys l’Acadèmia Montes.

De tant en tant, rebo regals sorprenents. Els amics saben els temes que m’agraden i em guarden petits bibelots o llibres sense valor, que em poden suggerir un motiu del qual escriure. Últimament em va passar amb un llibret tot atrotinat, perdut al costat d’un contenidor, que, després d’encolar-li el llom i netejar-lo de dècades d’oblit, va resultar ser un Barcino-Mecum, la guia pràctica del guàrdia urbà de Barcelona l’any 1917. Aquestes curioses agendes de butxaca recollien un munt d’informació, des dels carrers, els bancs o les biblioteques als restaurants o el color de cada línia de tramvia.

Que m’agraden els llibres vells és notori, el que no resulta tan comú és que em regalin esqueles. Fa un parell de setmanes, un amic en va trobar una pel carrer i va pensar que m’agradaria. Era un retall de paper groguenc i gastat, d’un pam de llarg, que informava de la mort d’un empresari de quaranta-nou anys. Per les notícies curtes que sortien al revers, aviat vaig poder datar-lo. Pertanyia a El Noticiero Universal del dijous 23 de febrer del 1922.

El finat vivia al número 131 del carrer Salmerón (ara Gran de Gràcia), una finca modernista, estreta i alta, amb dos balconets per planta i l’entrada principal adornada amb motius florals. En aquella època, l’edifici era conegut per l’Acadèmia Montes, especialitzada en els estudis de comerç, càlcul mercantil, correspondència comercial, taquigrafia, mecanografia i idiomes. Al tercer pis hi funcionava un taller on feien abrics que va posar un anunci al diari demanant sastresses. I a la botiga hi havia una sucursal de l’antiga Casa Rovira de perfums, joguines, hules i linòleums. L’esquela convidava els assistents a acompanyar el cadàver des del seu domicili fins a l’església parroquial de Sant Josep, i d’allà al cementiri de Sant Andreu.

L’home que protagonitzava el recordatori tenia una empresa de transport a Gràcia, la Camp y Masdeu. I era membre de l’Associació Germandat i Aliança de Patrons Carreters de Barcelona. Aquesta era una de les mútues d’assegurances que representaven els interessos dels propietaris de carruatges amb conductors contractats al seu càrrec. Els carreters van ser un gremi amb molt de pes fins ben entrat el primer terç del segle XX. L’Aliança de Patrons Carreters competia amb la Mútua Barcelonesa de Descarregadors, la Mútua de Contractistes Generals d’Obres o la Mútua de Patrons Vaquers. Algunes tenien una experiència venerable, com la Germandat de Patrons Carreters de Sant Antoni Abad, que en la dècada del 1870 havien organitzat lluïts balls al Teatre Novedades o al Teatre Romea. Gràcies a l’afany constructiu de la ciutat, transportar carros de sorra per a les obres era un gran negoci. Una altra activitat particular d’aquestes societats era el transport de carbó. Les matèries per fer funcionar el comerç i la indústria es transportaven en carro. S’hi feien des de les mudances particulars fins al repartiment de maquinària.

Al revers d’aquell retall de premsa s’hi anunciava una conferència sobre Galícia, amb projeccions incloses, per compte del senyor J. Blanch, a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Es parlava de la revista quinzenal il·lustrada de brodats i cultura femenina La Mariposa. I del judici per sedició contra el sindicalista Àngel Pestaña. La notícia destacada era la sol·licitud de la companyia Tramvies de Barcelona a l’Ajuntament per obrir quatre línies d’autobús. Aquest mitjà de transport havia començat uns quinze anys abans, però havia sigut un fracàs absolut. L’any 1922 va reaparèixer, no sense polèmica. Hi va haver moltes protestes, perquè s’entenia que es volia fer un monopoli. Finalment, el servei va caure en mans de la nova Companyia General d’Autobusos (CGA), que va importar de la Gran Bretanya els primers vehicles londinencs de dos pisos i color vermell. El text de l’esquela acabava amb el protocol·lari: “No es convida particularment”.

stats