Misc 14/05/2017

La Taverna dels Bohemis

L’entrada d’un local, amb mitja dotzena d’homes vestits amb bruses d’obrers, reunits al costat d’una taula, sobre la qual hi ha un morter molt gran. Just a sobre, un cartell diu: “Taverna dels Bohemis”

i
Xavier Theros
3 min
A la cantonada de Rosselló i el passeig de Gràcia, on hi havia La Punyalada, ara hi ha una botiga de roba.

Allà on el carrer Rosselló es troba amb el passeig de Gràcia treballava el meu oncle preferit, a La Casa de las Novias. A vegades anava a veure’l i em donava una bossa amb restes de teles, que la meva mare utilitzava per fer-se una faldilla o un mocador de coll. A l’altra cantonada hi havia El Hogar del Fumador, una botiga on vaig comprar moltes de les pipes que farcien la meva col·lecció, quan en col·leccionava. Uns metres més enllà hi havia l’enyorat Bar Rosselló, on havia tingut una animada tertúlia. Malgrat ser un barri tan allunyat del meu, aquest racó forma part de la meva història.

En aquella cantonada hi havia el restaurant La Punyalada. Mai vaig entrar-hi, jo, en aquell menjador mític. Però fa uns dies, buscant postals antigues als Encants, vaig veure una fotografia estranya, que vaig ser incapaç de reconèixer. L’entrada d’un local, amb mitja dotzena d’homes vestits amb bruses d’obrers, reunits al costat d’una taula, sobre la qual hi ha un morter molt gran. Just a sobre, un cartell diu: “Taverna dels Bohemis”. Quan vaig arribar a casa vaig localitzar a internet una fotografia molt similar del mateix lloc, de la mateixa taula i del mateix morter, amb un senyor amb barba fosca, gran barret blanc i brusa que també sortia a l’altra fotografia. Estava datada el 1918 i procedia de l’arxiu del Club Excursionista de Gràcia. Segons vaig esbrinar, aquell establiment havia estat inaugurat l’any 1912 al mateix lloc on, anys més tard, obriria La Punyalada.

A principis del segle XX, el passeig de Gràcia encara no tenia la centralitat que coneixeria després. La Taverna dels Bohemis era un negoci modest, que reunia carreters i traginers, a mig camí entre Ciutat Vella i Gràcia. Llavors aquesta denominació estava de moda. Hi havia la sala de ball Bohèmia Modernista, on després hi hauria el Price. Hi havia el Gran Cine Bohèmia a Floridablanca, i el Cinema Bohème a Creu Coberta. El Cercle Bohèmia Musical, o la botiga de regals La Bohèmia, a la ronda de Sant Antoni.

La Taverna dels Bohemis no tenia la fama dels Quatre Gats, ni l’estripada concurrència del Cafè del Centre, a la Rambla. Tanmateix, es va fer famosa pels seus escàndols. L’abril de 1914, el diari El Poble Català informava que era un lloc molt popular. Tant, que havia motivat l’arribada de sis policies a cavall, una dotzena a peu, una vintena d’agents de Lleó Antoni Tressols, més conegut com el Vinagret, que era el cap dels serveis de policia de Barcelona, i dos o tres municipals, per controlar la multitud que s’hi reunia cada dia. La Vanguardia també recollia la notícia, i afirmava que la gentada hi era a totes hores, des de feia tres dies. La revista Cu-cut! va publicar una carta de queixa al governador: “Molèstia dels veïns i baldó de V.E.”. I després passava a enumerar totes les excentricitats que s’hi feien: “Un establiment que no paga més que per ésser-ho de begudes, en col·lecció zoològica, en cridanera exhibició i magatzem de rates de claveguera (que si s’escampen, allà V.E. amb les responsabilitats de lo que, donada l’estació, pugui venir), en instal·lació crematòria d’ossos i ossets de tota mena, en club esportiu de tots els pugilats d’imbecil·litat i estultícia, en dipòsit de draps i paperam de totes procedències, i en cau de totes les obscenitats, procacitats i cinismes”. Es a dir, un local de bohemis, amb tots els ets i uts. Tant de soroll devien fer que Ramon Casas i Santiago Rusiñol, que vivien una mica més amunt, se’n van fer clients. I durant els anys de la Gran Guerra van atraure a la seva tertúlia artistes com Miquel Utrillo i Joaquim Mir fins a altes hores de la matinada.

La bohèmia es va acabar amb la fi de la Primera Guerra Mundial, i la Taverna dels Bohemis va tancar el 1919. El món ja no estava per a bohèmies després de les atrocitats que s’havien vist a les trinxeres. L’any 1927 en aquell mateix local va obrir La Punyalada.

stats