06/01/2019

Tertúlies

3 min
Al bar Glaciar de la plaça Reial hi va haver les tertúlies dels surrealistes Juan Eduardo Cirlot, Julio Garcés i Manuel Segalà, i, a vegades, la itinerant de Carlos Barral, Juan Goytisolo i Ana María Matute.

Ignoro si actualment és igual, però en la meva adolescència era habitual que, quan dos o més joves amb vocació literària es trobaven, algú digués d’organitzar una tertúlia. Llavors, aquest format de xarxa social sense xarxa encara tenia un gran prestigi. Les esbojarrades reunions dels poetes avantguardistes eren un model per a molts de nosaltres, que somiàvem trobar un Cabaret Voltaire o un Café de Pombo a la nostra mida. A principis dels vuitanta, el Bar Amagatotis del carrer de la Llebre convocava una petita comunitat de tertulians aficionats a la poesia, on vaig conèixer Anton Ignorant i Xavier Sabater. En la dècada següent, el lloc de reunió era el Bar Nostromo del carrer Ripoll, i després el Cafè del Centre del carrer Girona, amb Albert Sánchez Piñol i Gustau Nerín. Discutíem sobre narrativa i fèiem exercicis de composició, petites narracions de les quals no en conservo cap. Així de mogudes eren, a vegades, aquelles reunions.

Fa molts anys que la tertúlia s’esllangueix, suposa un compromís setmanal difícil d’assumir. Tanmateix, Barcelona havia tingut una llarga tradició d’aquesta mena de trobades. Sembla que una de les primeres la va patrocinar Leandro Fernández de Moratín al Café de los Guardias, durant les seves estades a Barcelona entre el 1814 i el 1821. Aquest local estava situat al costat del Teatre Principal i era lloc de reunió d’escriptors liberals. Trenta anys més tard, va ser rebatejat com el Café de las Delicias i també va tenir tertúlies de lletres, a les quals acudia gent com Apel·les Mestres, Milà i Fontanals i Frederic Soler Pitarra. Paco Villar explica que, malgrat el pas del temps, sempre hi van conservar dues taules que eren “les de Moratín”.

Pitarra era assistent a diverses reunions setmanals, i en feia una a la rebotiga de la seva rellotgeria, al carrer d’Avinyó, freqüentada per personatges com Víctor Balaguer, Josep Anselm Clavé i Valentí Almirall. A la Librería Verdaguer de la Rambla es trobaven autors com Bonaventura Aribau, Jaume Balmes i Rubió i Ors. El dramaturg Àngel Guimerà preferia les que s’organitzaven al Café Español de la plaça Reial o a la Librería Española de la Rambla, que compartia amb Conrad Roure, Albert Llanas i Prudenci Bertrana. I, a finals del segle XIX, al Cafè dels Quatre Gats s’hi reunien des de Santiago Rusiñol fins a Juli Vallmitjana.

A la Barcelona anterior a la Guerra Civil va destacar el nivell de la tertúlia del Gran Café de la Rambla, on es reunien Carles Riba, Tomàs Garcés i Josep Maria López-Picó. Just al costat, l’Ateneu Barcelonès acollia autors com Josep Maria de Sagarra, J.V. Foix i Josep Pla. Els joves poetes del Grup Oasi quedaven al Café Oasis del mateix carrer, com Agustí Bartra, Ramon Vinyes i Pere Quart. En la postguerra, una nova generació de locals va agafar el relleu. A la cafeteria Términus del passeig de Gràcia hi acudien Rafael Tasis, Josep Maria Poblet i Albert Manent. A la plaça Reial, el Glaciar acollia surrealistes com Juan Eduardo Cirlot, Julio Garcés i Manuel Segalà i, a vegades, la tertúlia itinerant de La Cucaracha, en què participaven Carlos Barral, Juan Goytisolo i Ana María Matute. Al Café Vienés s’hi reunien escriptors com Tomás Salvador i Mercedes Salisanchs. I al Bar Bauma del carrer Llúria Josep Maria Carandell i Juan Marsé. Més recentment, al bar del cinema Astoria es veien Enrique Vila-Matas i Cristina Fernández Cubas.

Actualment les tertúlies han passat a ser més habituals a les biblioteques que als cafès. Però parlar, aprendre, fer amistat, intercanviar informació o passar l’estona... tota raó és bona per reunir-se a parlar de llibres al voltant d’una taula.

stats