CAPS I PUNTES

La Torre del Moro

A la plaça de la Ciutadella, al barri d’Horta, entre els carrers de Coïmbra i de Jerez, hi ha una torre gòtica que sembla a punt d’estavellar-se. És una talaia construïda al segle XVI amb pedra i totxana, situada en el camí que anava al palau que els comtes de Barcelona havien edificat a Valldaura. Amb els anys va quedar integrada al Mas Enric, dins les terres que després va comprar la nissaga dels Fontanet, que s’hi van fer un jardí aristocràtic com els que llavors tenien alguns casalots de la rodalia.

Els Fontanet eren una de les famílies barcelonines més implicades en la causa austriacista. Entre abril i maig del 1709, el comerciant d’aiguardents Ignasi Fontanet va allotjar a casa seva l’arxiduc Carles i la seva dona, Elisabet de Brunsvic. Durant aquells dos mesos, tots els afers de la cort van passar per aquella allunyada contrada d’Horta, amb els aristòcrates llogant cases i habitacions per poder estar a prop del rei. Com a premi per la seva hospitalitat, a Fontanet el van ennoblir. Malauradament, acabada la Guerra de Successió, els guanyadors van retirar-li el títol i va haver d’exiliar-se a França.

Ignasi Fontanet no va tardar gaire a tornar, es va fer felipista i va acabar col·laborant en la construcció de la fortalesa de la Ciutadella. Al seu mas d’Horta s’hi va fer una capella amb campana i un panteó familiar on va ser enterrat. En aquells anys, la torre també va començar a ser coneguda com la Ciutadella i es va convertir en un parada per als soldats que pujaven a Valldaura, on podien abeurar els cavalls i prendre alguna cosa. També en deien la Torre del Moro, per la imatge esculpida d’un sarraí que encara es veu en un dels finestrals.

A finals del segle XVIII, el fill d’Ignasi Fontanet va morir arruïnat. Segons el baró de Maldà es va vendre la finca familiar a un tal Antúnez. Can Fontanet es va transformar en una adoberia, una indústria bruta que feia servir l’aigua del torrent de Can Cortada. Aviat el negoci va créixer, i envoltant la fàbrica va sorgir un veïnat de casetes baixes on residien els seus treballadors i els pagesos de la rodalia. El nou barri va ser batejat com la Ciutadella, i el centre era la placeta que hi havia just davant de la Torre del Moro. L’adoberia va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, quan es va convertir en una foneria d’alumini propietat d’un destacat militant del PSUC.

Durant la dictadura, la foneria de ca l’Enric va estar en mans de la família Guillén, que acollien a casa seva les reunions de la cèl·lula comunista del barri. Amagada sota la maquinaria hi havia una habitació on s’imprimien els diaris Treball i Mundo Obrero. Sembla ser que aquest taller generava moltes molèsties als veïns, que van denunciar-lo diverses vegades. Tanmateix, malgrat que la policia s’hi va presentar uns quants cops, ningú va descobrir la impremta clandestina que amagava.

Quan s’acostaven els Jocs Olímpics, les modestes cases de la Ciutadella es van tirar a terra per fer-hi pisos, i d’aquell racó de la ciutat només va sobreviure la Torre del Moro. Fins i tot el nomenclàtor va oblidar aquella barriada desapareguda, i encara explica que la plaça de la Ciutadella recorda la ciutat menorquina. A principis d’aquest segle la torre va ser ocupada. Va ser quan van començar les reivindicacions dels veïns per aconseguir que l’edifici no caigués de vell. Actualment és un magatzem molt deteriorat que dona feina a gent que busca ferralla i matalassos a les escombraries. Els últims anys el deteriorament és evident, tot i les protestes de les associacions d’Horta que voldrien restaurar-la per acollir un equipament públic.