Acord històric entre el Vaticà i la Xina per reprendre les relacions diplomàtiques

La Santa Seu i el govern de Xi Jinping signen un primer acostament sobre el nomenament dels bisbes

La Xina i el Vaticà han arribat aquest dissabte a un acord de mínims, però històric, per normalitzar les relacions i permetre consensuar el nomenament de bisbes, el principal contenciós que ha separat els dos estats des que van trencar relacions el 1951.

L'acord s'ha qualificat de provisional i obre el camí a millorar les relacions, però se circumscriu a l'àmbit religiós. El restabliment de relacions diplomàtiques encara queda lluny.

El director de l'oficina de premsa de la Santa Seu, Greg Burke, ha destacat que "l'objectiu de l'acord no és polític sinó pastoral, per permetre als fidels tenir bisbes en comunió amb Roma, però al mateix temps reconeguts per les autoritats xineses".

Tot indica que després de llargues negociacions el Vaticà accepta que la Xina nomeni els bisbes, però el Papa tindrà dret de veto temporal i, per tant, es triaran per consens.

El pacte és important perquè, per primera vegada des de la ruptura, la Xina reconeix l'autoritat del Papa i el Vaticà accepta que l'Església catòlica al gegant asiàtic funcioni sota la supervisió del govern comunista.

Trencament de relacions

El 1951 la Xina i el Vaticà van trencar les relacions diplomàtiques. El papa Pius XII va excomunicar dos bisbes ordenats per Pequín i Mao Zedong va expulsar al nunci de la Santa Seu. Des de llavors hi ha dues Esglésies catòliques a la Xina: la “clandestina”, dependent del Vaticà, i la “patriòtica”, controlada pel govern xinès.

La Constitució xinesa garanteix la llibertat de culte i reconeix cinc associacions religioses patriòtiques, entre les quals hi ha la catòlica. Totes estan fortament controlades i vigilades per intentar limitar la penetració d'idees estrangeres al país.

Fins ara l'Església “patriòtica” no reconeixia l'autoritat del Papa com a cap de l'Església catòlica i nomenava els seus propis bisbes. I l'Església “clandestina”, com el seu nom indica, funcionava il·legalment i era perseguida per les autoritats.

Les converses entre la Xina i el Vaticà han generat les crítiques dels bisbes i sacerdots que durant dècades s'han mantingut fidels a Roma i per això han sigut perseguits i empresonats durant anys.

Dijous passat, el cardenal i exbisbe de Hong Kong Joseph Zen, de 86 anys, demanava una vegada més de trencar les negociacions amb la Xina. En declaracions a la premsa de Hong Kong, calculava que només la meitat de l'Església clandestina acceptaria un acord amb Pequín i li preocupava la reacció de la resta. Insistia que qualsevol acord amb la Xina representava una traïció a la fe i danyaria la credibilitat del papa Francesc. “Estan lliurant el ramat a la boca del llop", assegurava.

L'acord obliga a buscar solucions per als set bisbes nomenats per Pequín i excomunicats pel Vaticà i la trentena de clandestins que han sigut nomenats pel Papa però que no reconeix Pequín. L'edat de jubilació d'una gran part d'ells pot facilitar la transició.

Taiwan, l'escull

Malgrat aquest primer pas en matèria religiosa, la normalització de les relacions queda lluny i Taiwan és el principal problema. Pequín exigeix el reconeixement de la política d’"una sola Xina" a tots els països amb els quals estableix relacions diplomàtiques, és a dir, que tallin relacions amb Taiwan. Per a la Santa Seu és un requisit difícil de complir, ateses les bones relacions que manté amb l'illa, que va acollir el nunci papal quan va ser expulsat de la Xina.

Segons xifres oficials, a la Xina hi ha al voltant de 40 milions de cristians, encara que el nombre real podria superar els 70. La majoria són protestants i només al voltant de 12 milions practiquen el catolicisme. El pacte donarà facilitats al Vaticà per mantenir el contacte amb els seus feligresos.

L'acord l’han firmat avui a Pequín el subsecretari de Relacions amb els Estats de la Santa Seu, Antoine Camilleri, i el viceministre de Relacions Exteriors de la República Popular de la Xina, Wang Chao.

Després d'unes llargues negociacions, curiosament s'ha fet públic a través d'un comunicat del Vaticà mentre el papa Francesc visitava Lituània i la Xina vivia un llarg cap de setmana per la festa de la Lluna de la Mitja Tardor, que se celebra dilluns.