IMMIGRACIÓ
Internacional 21/05/2015

Acord per acollir els refugiats atrapats a l’Índic

Malàisia i Indonèsia retiren el bloqueig i accepten donar refugi temporal als immigrants

Jordi Calvet
3 min
Un rohingya sostenint un rètol amb el seu nom després de desembarcar ahir a Indonèsia.

BangkokFinalment Malàisia i Indonèsia van decidir ahir aixecar el bloqueig marítim que impedia que milers de refugiats arribessin a les seves costes. Pressionats i criticats per l’ONU i organitzacions humanitàries, els dos països van acceptar acollir temporalment els bengalís i rohingyes que des de fa setmanes esperen en vaixells a la deriva al golf de Bengala, sense aigua ni menjar.

Ho van fer, però, amb condicions. “Hem acceptat oferir refugi temporal amb el benentès que el procés de reubicació i repatriació serà completat per la comunitat internacional en el termini d’un any”, va dir el ministre d’Exteriors malaisi, Anifah Aman, després d’una reunió amb els seus homòlegs indonesi i tailandès. Anifah va aclarir que la mesura només s’aplicarà a les 7.000 persones que la intel·ligència malàisia estima que hi ha ara mateix atrapades al mar i va demanar a la resta del món ajuda financera per “assistir els immigrants”.

L’acord va arribar l’endemà que diverses agències de l’ONU exigissin als tres països que protegissin les vides dels immigrants i els ajudessin a desembarcar, després d’advertir que en l’últim any ja han mort unes dues mil persones per la duresa del viatge o pels maltractaments dels traficants. Una de les organitzacions, l’Alta Comissaria de les NU per als Refugiats (ACNUR), va celebrar la decisió com un “primer pas” per salvar vides i va afegir que “ara és urgent que es porti tota aquesta gent a la costa sense demores”.

Tailàndia manté la línia dura

Tot i ser a la reunió, Tailàndia es va despenjar de l’acord, en l’enèsim fiasco en relacions públiques de la junta militar. El seu ministre, el general Tanasak Patimapragorn, que ni tan sols va comparèixer en la roda de premsa conjunta, va dir que abans havia de consultar si les lleis del país permeten acollir els refugiats. El cap de l’exèrcit, el general Udomdej Sitabutr, va anar més enllà i va negar la condició de refugiat als rohingyes, una minoria musulmana que fuig d’una persecució a Birmània qualificada de genocidi.

Tailàndia, mentrestant, manté la convocatòria de la cimera del 29 de maig amb representants dels països de la regió i d’organitzacions internacionals per negociar una sortida a la crisi desencadenada a principis de mes per una campanya contra el tràfic de persones al sud del país que ha interromput els canals habituals que fan servir els traficants.

Sembla probable que a la reunió hi assisteixi Birmània, d’on procedeixen -jutament amb Bangla Desh- els sensepapers i els vaixells que operen les màfies. Després de dies desentenent-se dels refugiats, el govern birmà anunciava ahir la seva disposició a col·laborar per oferir “ajuda humanitària als que estan patint al mar” i va dir que comparteix la preocupació pel destí dels refugiats, que va identificar com a víctimes del tràfic de persones i la immigració il·legal, sense anomenar directament els rohingyes, un col·lectiu del qual ni tan sols accepta el nom.

Tot plegat va coincidir amb l’arribada de 450 refugiats més -i ja són 3.000 des de l’11 de maig- que van desembarcar ahir amb l’ajuda de pescadors a la regió indonèsia d’Aceh. Una de les dues embarcacions era la que van descobrir dijous la BBC i altres periodistes al sud de Tailàndia, de la qual s’havia perdut el rastre després de ser empesa mar endins per les marines malàisia i tailandesa.

stats