Al-Assad trenca amb Israel
La tensió entre Síria i Israel augmenta. Baixar al-Assad va acusar ahir Tel Aviv de voler desestabilitzar el seu país. El govern israelià va responsabilitzar-se per primer cop del bombardeig aeri a Damasc.
BERLÍN"El Pròxim Orient no vivia una situació tan inestable com l'actual des de l'enfonsament de l'Imperi Otomà". Aquesta frase, llançada ahir a l'impotent Occident, resumeix l'escalada de crispació que es viu a la regió. No l'ha llançada un intel·lectual, ni cap activista per la pau, sinó un dels actors directes del creuament d'amenaces: el ministre israelià de Defensa, Ehud Barak.
El titular del govern de Tel Aviv va aprofitar l'última jornada de la Conferència de Seguretat que va aplegar a Munic 400 caps de govern, ministres i alts representants militars, per confessar indirectament i de manera sorprenent que el seu exèrcit estava darrere de l'atac aeri llançat dimecres sobre Síria. Al cap d'estat sirià, Baixar al-Assad, li va faltar temps per denunciar els intents de "desestabilització" del país veí i va advertir-lo que està preparat per confrontar qualsevol agressió que rebi.
Al-Assad va assenyalar que l'última ofensiva de Tel Aviv "desvela el paper d'Israel, en col·laboració amb els poders hostils, i les seves bases per desestabilitzar i debilitar Síria". Segons va citar l'agència de notícies oficial i òrgan portaveu del govern de Damasc, Sana, Al-Assad va mostrar-se enèrgic en anunciar que repel·lirà "les actuals amenaces i una agressió" contra el país. El dictador sirià va pronunciar aquesta proclama en rebre Saïd Djalili, el secretari del Consell de Seguretat de l'Iran.
Hezbol·lah, l'argument
L'exèrcit sirià ja havia acusat Israel d'haver atacat dimecres un centre d'investigació militar a la localitat de Dschamraja, al nord de Damasc. El govern israelià no s'havia pronunciat fins ahir sobre l'atac, per bé que havia expressat reiteradament la seva preocupació per la possibilitat que les armes químiques que té Síria passin a mans de la milícia xiïta libanesa d'Hezbol·lah.
En el marc de la Conferència de Seguretat de Munic, Barak no va encongir-se, però a l'hora de fer entendre que Israel havia executat l'atac aeri perquè es pren molt seriosament la prevenció que el complex d'armes de Síria passi a Hezbol·lah, al seu torn aliada de l'Iran. "Quan diem una cosa és perquè la pensem, i havíem dit que no s'hauria de permetre el traspàs d'un sistema d'armes avançat cap al Líban. I no puc afegir més del que s'ha llegit als diaris sobre el que va passar a Síria fa uns dies", va raonar Barak.
Israel hauria rebut la llum verda dels EUA per dur a terme més bombardejos a Síria per donar suport als insurgents que lluiten contra el règim d'Al-Assad, segons va avançar el diari britànic The Times citant com a fonts anònimes dos membres dels serveis secrets. El posicionament nord-americà va quedar palès ahir a Munic pel senador John McCain, que va exigir que Occident bombardegi les forces aèries sirianes.
L'excandidat presidencial republicà va refusar "el repetit argument que les úniques opcions que tenim és deixar que els sirians combatin per si sols o llançar una intervenció militar massiva i costosa". "L'OTAN ha destacat bateries de míssils Patriot a Turquia que són capaços de destruir avions sirians fins a Alep. L'altra opció seria atacar les forces aèries d'Assad en les pistes d'aterratge amb míssils creuer", va suggerir McCain.
Teheran ensenya múscul
En una línia totalment oposada es va pronunciar des de Munic el ministre iranià d'Exteriors, Ali Akhbar Salehi, que va recordar que "la majoria de sirians van votar per Al-Assad. L'emissari de Teheran -principal aliat de Damasc- va aplaudir la recent disposició del líder de l'oposició siriana, Moaz Al-Khatib, a negociar amb Al-Assad. Mentre l'Iran i polítics dels EUA i europeus van elogiar el seu "coratge" negociador, Al-Khatib també va rebre ahir en aterrar al Caire fortes crítiques d'altres líders rebels sirians.
